 
| https://blogs.elpunt.cat/carlesribera |
Afegit a País patit, Presència Data: gen. 29th, 2012 Comentaris tancats a En el nom del porc
En Quelo Llepacames era el porc del pare. Bé, escrit així sembla que falti al respecte al meu progenitor. Ans al contrari. Volia dir que aquest era el nom d’un dels garrins que va tenir la família quan el meu pare era petit. Era la dècada dels quaranta i l’animaló vivia, com un membre més […]
Afegit a País patit, Presència Data: gen. 22nd, 2012 Comentaris tancats a Can Presència
Les llengües, amb el temps, evolucionen i canvien. Ho fan totes, més o menys lentament i, sense excepció, més o menys dilatadament cap a l’extinció. De totes maneres, tampoc cal precipitar els esdeveniments i anar a parar al final de la història només de començar aquest article. Mentre duren, les parles van perdent pel camí […]
Afegit a Ni tu, ni vos, País patit, Presència Data: gen. 14th, 2012 Comentaris tancats a Mercenaris
El reportatge que obre la revista d’aquesta setmana és esfereïdor i alhora un imprescindible document sobre la professió de mercenari bèl·lic, tristament una de les que mouen més diners i sang al planeta. La feina de mercenari és pràcticament tan antiga com la guerra mateixa. Probablement, el segon ofici més vell del món, si hem […]
Afegit a Ni tu, ni vos, Presència Data: gen. 8th, 2012 Comentaris tancats a Traductors automàtics
Amb el pas del temps, l’evolució tecnològica ha possibilitat que moltes feines que la humanitat estava avesada a desenvolupar de manera manual, tasques que tenien assignat un nom i fins i tot corresponien a un ofici, hagin quedat substituïdes per automatismes, sistemes mecanitzats i maquinàries diverses que no només fan més senzilla la feina, això […]
Afegit a País patit, Presència Data: gen. 4th, 2012 Comentaris tancats a Qui dies passa, anys empeny (i encara gràcies)
Ara em direu que el títol d’aquest article de comiat de l’infame 2011 és una mostra de conformisme, de resignació. Que no encomana gens d’il·lusió ni de rauxa per encarar el futur. Mentida. Trobareu, tot i l’aigua que baixa, poca gent més optimista que no pas jo. El que passa és que l’optimisme no necessàriament […]
Afegit a El llegir no fa perdre l'escriure, Presència Data: des. 14th, 2011 Comentaris tancats a Tornen ‘Les hores angleses’
De gèneres literaris no n’hi ha pas ni de millors ni de pitjors, ni de bons, ni de dolents, ni de mediocres; hi ha escriptors que se’n surten més bé o més malament en un gènere o en un altre, o en tots o en cap. La responsabilitat no és pas del gènere, per tant, […]
Afegit a Ni tu, ni vos, Presència Data: nov. 27th, 2011 Comentaris tancats a Una extravagància és, per exemple, començar a…
…escriure aquest article en l’espai destinat al títol i saltant al text amb uns simples punts suspensius. Ep, tingueu en compte que en alguns ambients artístics i intel·lectuals, la bertranada que acabo de perpetrar podria ser apreciada, considerada fins i tot art, una idea brillant. Un poema visual (Ara que no ens escolta ningú, us […]
Afegit a País patit, Presència Data: nov. 24th, 2011 Comentaris tancats a La millor escola, a casa
Com que jugo amb avantatge respecte als benvolguts lectors, abans de començar a escriure aquestes ratlles m’he llegit de cap a peus l’interessantíssim dossier sobre l’escola catalana que publica la revista Presència. Tant l’anàlisi introductòria de la periodista Susanna Oliveira com els articles dels experts que vénen a continuació aporten un bon diagnòstic i un […]
Afegit a El llegir no fa perdre l'escriure, Presència Data: nov. 13th, 2011 Comentaris tancats a Aprendre, o no, dels clàssics
Llegir els clàssics, i quan em refereixo als clàssics vull dir als autors reculats, els grecs i els llatins, és un exercici que provoca una cura d’humilitat intel·lectual a qualsevol que prova de formular idees i un bany de resignació a tots aquells que intentem analitzar la realitat de manera més o menys profunda. Ens […]
Afegit a El llegir no fa perdre l'escriure, Presència Data: nov. 11th, 2011 Comentaris tancats a De malnom, Benjamin Black
Els que teniu el costum d’aturar-vos quan arribeu a aquesta plana de la revista sabeu perfectament que no és pas la primera vegada que aprofito aquest tros de paper que em cedeix amablement el director per parlar-vos de novel·les de lladres i serenos, per les quals, sense ser-ne un fanàtic (procuro no ser fanàtic de […]
