Recta final de les consultes

Uns 48.000 ciutadans de les terres de Lleida estan cridats a votar aquest diumenge a la primera tanda de consultes sobre la independència. La campanya ha estat tan tranquil·la, cívica i normal que costa de creure que fa només quinze o vint anys els que abanderaven la bandera independentista eren quatre grenyuts amb mocador palestí al coll que només sortien a la tele quan els esbatussaven per la Rambla de la Barcelona cada any per la Diada. Avui, en canvi, també la defensen sense complexos advocats, arquitectes, empresaris, alcaldes, pagesos, economistes, ferrers, columnistes proisraelians i presidents de clubs de futbol.

Precisament ahir Joan Laporta va omplir la sala de plens de l’Ajuntament de Tàrrega. Entre el públic cap mocador palestí. Més aviat, gent gran amb el vestit de diumenge, botiguers que han deixat per una hora l’establiment a càrrec de l’empleat, joves de carrera i un grup d’adolescents d’origen magribí a la recerca d’un autògraf. Laporta, més polític que mai, va articular davant d’aquest públic un discurs simple, sense gaires complexitats ideològiques, però indiscutiblement independentista. Se suposa que quan faci el pas efectiu a la política -o el fa ara aprofitant l’onada d’èxits esportius del club, o no podrà fer-ho mai amb unes condicions d’entrada tan bones- ho faci amb una conferència políticament més elaborada. Diuen que desfulla la margarida entre Esquerra, Reagrupament o una plataforma pròpia. A mi, per la gent que l’acompanya al club, em dóna més la sensació que ell aspiraria a entrar a CDC per la porta gran. Si li obren, és clar. Ja ho dirà, quan ho tingui clar. De moment, ahir a Tàrrega es va fer un petit bany de multituds, va repartir salutacions i va signar els autògrafs amb un Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure dalt de la seva firma.

 

Deixant de banda Laporta, la resta dels actes de campanya de les consultes a Lleida han estat més aviat discrets, tranquils, d’estar per casa. Molt en la línia del país. Diumenge, malgrat el fred i la boira, esperem que molts d’aquests 48.000 lleidatans vagin a votar amb la mateixa dignitat menestral i amb la mateixa resolució tranquil·la amb que aquest país fa les grans passes endavant.