Cada cop sembla més llunyà aquell urbanisme de final feliç que es va escampar amb alegria per les ciutats més presumides de Catalunya. Com a les perruqueries xineses del carrer Trafalgar de Barcelona, era un urbanisme dedicat aparentment a pentinar el territori i fer edificis molt ben tocats i posats. Però amagava una rera-botiga plena d’activitat efervescent on rajava el diner amb alegria i on confluïen els somnis i les lascívies d’alcaldes, promotors, constructors i intermediaris de tota mena i a on mai ningú donava un no per resposta. Continua llegint «L’ovni de Lleida i l’urbanisme de final feliç»
Mes: novembre de 2009
Lo Pamano, uns itineraris i Milan Kundera
Us ha agradat el Pamano? Si és així entreu a la web www.valldassua.cat, feu un cop d’ull a alguns dels itineraris literaris proposats i prepareu una visita a Torena. No hi ha millor promoció turística que un bon relat. M’expliquen des del consell comarcal del Pallars Sobirà que l’èxit de la versió televisiva de Les veus del Pamanoha provocat aquest cap de setmana les primeres trucades i visites de persones interessades a conèixer la vall d’Àssua. Ja en el seu dia la novel·la de Jaume Cabré va provocar el peregrinatge de lectors fascinats a la recerca del poble de Torena (Llessui) i la resta de paisatges d’una obra ambiciosa i ben construïda que s’escapa a l’etiqueta de literatura localista. És una etiqueta que llancen els que sempre s’entesten a fer-nos creure que amb el català i amb els paisatges i territoris catalans només juguem en segona divisió.
Continua llegint «Lo Pamano, uns itineraris i Milan Kundera»
Els ous d’en Siurana
A Lleida hi ha una plaça que la gent anomena la plaça dels Ous d’en Siurana. Aquest no és el nom que surt al nomenclàtor oficial, és clar. Almenys de moment. En realitat, la plaça està dedicada a un cèlebre botànic lleidatà, Pius Font i Quer. Però tot i disposar d’un nom oficial tan pulcre i il·lustrat, els lleidatans prefereixen el nom popular. Continua llegint «Els ous d’en Siurana»
Una porta d’entrada a la màfia
No fa pas gaire una col·lega periodista lleidatana em defensava l’obertura de Gran Scala, la ciutat d’hotels i casinos que un obscur grup d’homes de negocis volen obrir a Ontinyena (Baix Cinca), a tocar de Fraga, a només mitja hora de cotxe de Lleida: «Seran molts llocs de treball, ara n’anem tan escassos.» «Per fer de cambrer i de crupier?» «També ens en calen, d’aquests.» També? Continua llegint «Una porta d’entrada a la màfia»
Un lloc per a les bases americanes d’en Carretero
El dia que Joan Carretero va dir que Catalunya hauria de buscar el suport dels Estats Units a canvi de bases militars ianquis vaig pensar de seguida en el seriós problema de buscar-ne un emplaçament. No quedaven 10 homes justos a Sodoma i no queden 10 hectàrees de terreny lliures a Catalunya. Entre urbanitzacions i adossats, autopistes de peatge i carreteres amb rotondes, polígons d’extraradi i restaurants de cala i xiringuito, ja em direu on coi posem una base militar nord-americana que hi càpiga bé i on els soldats ianquis s’hi trobin a gust. Continua llegint «Un lloc per a les bases americanes d’en Carretero»
AENA go home!
AENA no posarà les seves mans sobre l’aeroport d’Alguaire. És la primera esquerda que li surt a la centralista trama aeroportuària que governa l’Estat. AENA go home. La Generalitat acaba de convocar el concurs perquè una empresa privada gestioni el que serà el seu primer aeroport internacional. Continua llegint «AENA go home!»