El conseller Joaquim Llena va iniciar la tradicional trobada nadalenca que ofereix el PSC als periodistes lleidatans amb una queixa: estem farts de fer de germà gran. Ho deia en referència als suposats infantilismes dels seus socis a la Generalitat, amb la polèmica per l’impost de successions encara calenta. Esquerra ha volgut tirar per una banda, Iniciativa ha aprofitat per marcar perfil per la contrària, i els socialistes, incòmodes, pel mig. La gràcia és que ho deia al costat de l’alcalde Àngel Ros, el qual havia obert foc el dia abans en contra d’una de les principals lleis que està a punt de tirar endavant el govern del què forma part Llena: les vegueries. Són precisament dirigents territorials socialistes catalans, i aranesos, els que més barricades estan aixecant contra la nova divisió territorial. A vegades els germans grans també fan l’ase. I tenen tot el dret de fer-ho: per sort som en una democràcia, i no en una vella casa pairal governada amb mà de ferro per un patriarca sever i on cada germà sap què és el que li toca fer. Germans grans, cases pairals. És curiós com les metàfores socialistes i pujolianes tendeixen a convergir. Voldrà dir això alguna cosa?
I és que ja som en any electoral. De moment ja avanço una primera i superficial conclusió sobre els dos tripartits: no només és alarmant la falta de cultura de coalició de l’establishment mediàtic català, que ha castigat amb fúria qualsevol debat públic entre els socis, especialment si provenia dels minoritaris; no només és trista la falta de cultura de coalició dels mateixos votants i simpatitzants dels partits; el més greu és veure com falta cultura de pacte i diàleg precisament entre els més beneficiats d’aquestes coalicions. Per no compartir, no comparteixen ni les metàfores.
Si Llena vol fer de germà gran, durant el 2010 tindrà oportunitats de fer-ho: fer front al debat de la gestió de l’aigua a Catalunya sense demagògies, deixar de provocar la UE amb noves inauguracions d’un Segarra-Garrigues inacabat i encara sense els plans de gestió aprovats, i redreçar unes relacions amb la pagesia que des de fa anys no havien estat tan conflictes.