El germà gran també fa l’ase

El conseller Joaquim Llena va iniciar la tradicional trobada nadalenca que ofereix el PSC als periodistes lleidatans amb una queixa: estem farts de fer de germà gran. Ho deia en referència als suposats infantilismes dels seus socis a la Generalitat, amb la polèmica per l’impost de successions encara calenta. Esquerra ha volgut tirar per una banda, Iniciativa ha aprofitat per marcar perfil per la contrària, i els socialistes, incòmodes, pel mig. La gràcia és que ho deia al costat de l’alcalde Àngel Ros, el qual havia obert foc el dia abans en contra d’una de les principals lleis que està a punt de tirar endavant el govern del què forma part Llena: les vegueries. Són precisament dirigents territorials socialistes catalans, i aranesos, els que més barricades estan aixecant contra la nova divisió territorial. A vegades els germans grans també fan l’ase. I tenen tot el dret de fer-ho: per sort som en una democràcia, i no en una vella casa pairal governada amb mà de ferro per un patriarca sever i on cada germà sap què és el que li toca fer. Germans grans, cases pairals. És curiós com les metàfores socialistes i pujolianes tendeixen a convergir. Voldrà dir això alguna cosa? Continua llegint «El germà gran també fa l’ase»

Pirineus is not Lleida?

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha anunciat que plantarà cara a la divisió de la demarcació de Lleida en dos vegueries: la de Lleida i la de l’Alt Pirineu i Aran. Em sembla molt bé que un alcalde defensi que la seva ciutat sigui capital d’un territori més gran que el que la proposta de vegueries li vol atorgar. És legítim, i gairebé és la seva obligarció fer-ho així. Igual que són legítimes les aspiracions de Sort, Tremp o la Seu d’Urgell de formar una vegueria pròpia des d’on gestionar més directament els seus interessos. El problema és que el Paer en cap de Lleida s’equivoca quan porta la discussió al terreny dels sentiments. Continua llegint «Pirineus is not Lleida?»