L’èxit del passat Sant Jordi a Lleida ha estat Lo nou diccionari lleidatà-català, un recull d’expressions populars de les terres de Ponent que és una autèntica alegria de llegir. Per a un foraster com jo que no fa pas gaire que corre per aquí és molt útil saber que catxar vol dir fornicar amb delectació ja sigui dintre o fora del matrimoni, que per netejar lo terra es passa la granera, que sempre és millor ser una mica tuno que no pas quedar com un onso, que el txampú es beu a l’estiu mentre que al Nadal vénen los Reixos i que cal vigilar aquells dies de no menjar massa fatono sigui que vingo la colagró. També és útil saber que per emfatitzar aquestes o altres idees assenyades hem de dir l’expressió afedemón.
Però no és un diccionari per a farigolers de Barcelona. Per a un parlant veterà d’aquesta variant del català, o de qualsevol altra, veure les expressions més pròpies i quotidianes negre sobre blanc en un llibre té un efecte balsàmic, dóna la seguretat i l’autoestima que potser la reglamentació escolar i la necessària estandarització de la llengua havien erosionat.
El diccionari no te cap voluntat acadèmica, és més aviat una diversió. Algunes expressions són simples barbarismes agafats del castellà, d’altres no són exclusives del català nord-occidental, però el llibre inclou també autèntiques joies lingüístiques. Va començar a fer-se amb aportacions espontànies de la gent a través del web del grup de música Tremendos, fins que l’editorial lleidatana Alfazeta, creada recentment per l’imparable Txema Martínez, ha tingut la bona vista de publicar-lo.
El pròleg el fa Vicenç Cartanyà, lo Cartanyà. Recordo crítiques molt severes contra ell des de Ponent per haver convertit l’única aparició del lleidatà a TV3 en una cosa de riure, per fer broma, en la parla estranya d’un personatge histriònic. Però és clar: ell no es dedicava a fer el Telenotícies. Lo Cartanyà mateix ho diu al final del seu pròleg: el dia que per la tele catalana es facin les notícies amb el lo com a bandera, s’haurà normalitzat la llengua d’una punyetera vegada. I afedemón que és així.