El panís guanya als adossats

Si la bombolla de pisos cars i crèdits barats no hagués esclatat, a la foto del costat no hi creixeria el panís sinó una urbanització de xalets adossats amb jardins i piscina exclusiva per als propietaris. Un cartell plantat al mig anuncia acabats d’alta qualitat i facilitats de pagament. Es tracta d’un solar situat darrere del carrer Major del Poal (Pla d’Urgell). Comenten els veïns que la urbanització fa anys que té tots els permissos de l’Ajuntament i només cal que el constructor s’hi posi. Però no s’hi ha va posar a temps i ara no sembla que s’hi pugui posar en un futur immediat. Benvinguts a la crisi. Continua llegint «El panís guanya als adossats»

Pujol independentista?

No hi ha dia que passi sense que un nou independentista surti de l’armari i proclami en públic la seva inclinació: antics federalistes farts que els donin carbasses a l’altre costat del Cinca, autonomistes de tota la vida cansats d’arrossegar el cove buit amunt i avall mentre els veïns del costat tenen el marisc regalat, escriptors, empresaris, gent de cultura que abans deixava aquestes coses per als de casa. En aquesta processó cada nova incorporació és celebrada amb alegria, però n’hi ha una que molts esperen amb un delit especial i és la proclamació de Jordi Pujol, el pare de la Catalunya autònoma i de la reconstrucció nacional dels darrers trenta anys, com a independentista. Continua llegint «Pujol independentista?»

Un balcó de saviesa

Abans, la importància d’una ciutat es mesurava per la grandària de la seva catedral. Avui, no hi ha capital digna d’aquest nom sense un bar de disseny on enviar els clients japonesos a fer una copa. I Lleida el té. L’obertura d’una terrassa nocturna dalt de l’edifici de la Llotja és una gran notícia per a l’alt directiu que ja no sap on portar la secretària a fer un daiquiri a la llum d’un espelma, per a les killers dels negocis que es rifen algun iogurín de casa bona, i en general per a una ciutat inquieta, que s’agrada, una ciutat que necessita de tant en tant mirar-se a sí mateixa des d’un terrassa sobre el riu Segre. Continua llegint «Un balcó de saviesa»