L’Ajuntament de Balaguer i el departament de Política Territorial han pactat treure la via de Balaguer i fer una variant ferroviària que vorejarà la ciutat per l’est sense entrar-hi. L’estació la posaran en terrenys de l’antiga Impacsa, en un extrem del municipi. La mesura fa content el departament de Política Territorial, que s’estalvia 30 milions d’euros de soterrar les vies actuals, i fa content l’alcalde Aguilà, que aconsegueix treure per fi les vies que travessen la ciutat, divideixen barris i impedeixin nous creixements urbanístics. Però crec que és un error.
Crec que s’han equivocat tant com ho va fer Tarragona quan van acceptar que l’estació del Tren d’Alta Velocitat no estigués a la ciutat sinó als afores, enmig dels camps, lluny de la vida urbana i dels ciutadans que al cap i a la fi són els que han de pujar i baixar del tren. Ara comencen a adonar-se’n, quan veuen l’estació de la Secuita convertida en un bolet enmig del no-res, i amb els tarragonins perdent més temps en arribar-hi en cotxe i aparcant-hi en un pàrquing de pagament que no pas el que s’estalvien gràcies al TAV per anar a Barcelona o Lleida. Un fiasco. És una estació pensada per a uns quants homes de negocis que vinguin de lluny, de Madrid per exemple, als qui no els hi ve de vint o trenta minuts més d’agafar un taxi, que no pas per als usuaris diaris que podrien aprofitar el gran apropament de Tarragona cap a les altres capitals del país que havia de significar l’alta velocitat.
Un error semblant va estar a punt de fer-se a Barcelona quan en plena polèmica pel túnel de la Sagrada Família alguns proposaven que la gran estació del TAV fos a Sant Cugat. Espectacular per a Sant Cugat, no hi ha dubte. Però un gran pas enrere per a Barcelona, que en termes europeus de xarxa TAV convertida en ciutat de segona fila, una destinació menor, una ciutat de províncies que ja en té prou amb un baixador als afores.
En una altra escala, ara Balaguer comet una errada similar. Just en el moment que comença a prendre forma la idea d’unes autèntiques Rodalies per a l’àrea de Lleida, Balaguer decideix que vol el tren el més lluny possible del centre de la ciutat. Que no molesti. Que el tren ens deixi tranquils, tu, que aquí a Balaguer ja tenim prou feina. L’estació als terrenys de la Impacsa, i qui vulgui anar-hi des del centre haurà de fer-ho en cotxe o en autobús o fer un passeig de prop d’un quilòmetre. Això és precisament tot el contrari a un sistema de Rodalies, això és no veure la importància d’un tren no només perquè els balaguerins marxin fora a diari sinó perquè a la llarga els lleidatans vinguin a treballar, a estudiar, a viure o a comprar a Balaguer. Quina escassa visió de futur. Quina manera de perdre pistonada, un cop més, respecte de les altres ciutats del pla de Lleida.
El que de debò hagués estat assenyat és fer entrar el tren ben a dins de la ciutat. Fins a la plaça Mercadal, si cal.