Baltasar Carlos de Casanova Habsburg-Lorena viu en un castell i vol ser diputat. És descendent de Rafael Casanova i es presenta com a número 2 de Ciutadans a la demarcació de Lleida. Què hi fa el descendent d’un dels símbols del catalanisme en un partit com Ciutadans? “S’ha tergiversat la figura de Rafael Casanova i el que defensava”, justifica el candidat. El conseller en cap que va dirigir la defensa de Barcelona el 1714 va ser, diu, un bon polític i diplomàtic, racional i gens romàntic, però no el “mite nacionalista” que segons el seu partit el catalanisme ha construït sense base real. En tot cas, el descendent de Rafael Casanova evita aprofundir en la qüestió: “La meva decisió d’entrar en política no té res a veure amb això”. I què l’hi ha fet entrar? “Em sento europeu, crec s’ha posat massa l’accent en els aspectes identitaris i això no m’agrada. M’agrada la meva llengua, el català, però sense imposicions”.
Mai fins ara s’havia presentat a cap càrrec públic ni havia militat enlloc. Els seus interessos polítics no passaven més que per comentar l’actualitat amb els amics i companys d’estudis. Però ara, als 29 anys d’edat, amb els estudis d’humanitats fets i dedicat en exclusiva a l’explotació agrària familiar, ha decidit fer el pas.
El germà de la seva mare és el primer en la línia successòria de l’imperi austrohongarès. I per la banda del pare té des del 2004 el títol de marquès d’Elx. Des que va néixer que viu amb els pares i els germans al castell de la Ràpita, al terme de Vallfogona de Balaguer, en una antiga construcció militar envoltada de pins, fruiters i olivers que va restaurar l’avi de Baltasar de Casanova ara ja fa unes dècades. Ja no sobta gaire que un aristòcrata se sotmeti al sufragi popular, però sí que ho faci en un partit de pretensions tan jacobines com Ciutadans, un grup polític entestat a aixecar el poble contra una suposada casta política i cultural que viu en els privilegis. Pel que es veu, l’aristocràcia ja no és que era. Tampoc Ciutadans, segurament. El jove marquès passarà pel veredicte de les urnes amb el partit del robespierrià ciutadà Rivera. Podria ser carn de paper cuixé, però prefereix sortir a la secció de política dels diaris. Els ciutadans, els de debò, diran si ho aconsegueix.
(Publicat a l’Avui el 9-11-2010)