Les eleccions al Parlament han deixat el territori de Lleida amb unes interessants incògnites polítiques que s’hauran de resoldre els propers mesos.
Setge a la Paeria socialista
La primera de totes és a la ciutat de Lleida. El PSC ha registrat el resultat més baix de la seva història. Mai no s’havia situat per sota dels 10.000 vots a la ciutat. Ni en unes europees. I ahir només va aconseguir mobilitzar 8.915 votants. 500 menys i el PP el passaria pel damunt i es convertiria en la segona força a la ciutat. En canvi, CiU ha assolit un gran resultat a la ciutat amb el 41,08% de vots, 21.670 en xifres absolutes.
Fa quatre anys, CiU va treure tres mil vots més que el PSC a les eleccions al Parlament i al cap de mig any, a les municipals del 2007, Àngel Ros guanyava amb majoria absoluta. Ara, CiU ha multiplicat per quatre aquesta distància. En té prou per fer trontollar la cadira d’Àngel Ros? Veurem. De moment, Àngel Ros es troba a sis mesos de les municipals del 2011 amb la feina feta mentre CiU, incomprensiblement, encara no té candidat per a la Paeria. I això que Isidre Gavín va anunciar amb temps que no repetia. CiU porta més d’un any i mig en procés d’elegir candidat i encara no ho ha fet. A més, Ros ja va demostrar el 2007 que pot atreure no només el vot tradicional socialista sinó també connecta amb altres sectors de la ciutat, des dels sectors econòmics i comercials fins a les entitats socials, des dels més conservadors fins al que podríem anomenar esquerra urbanita.
Ara bé: mai com ahir el vot socialista havia demostrat tanta desmobilització. Els ajuntaments seran ara el quarter d”hivern dels socialistes i Àngel Ros, que ja va renunciar a anar al Parlament per concentrar-se en la ciutat i en les municipals, intentarà mobilitzar-lo aquests mesos. La pugna per la Paeria, em sembla, serà ara més oberta que mai i d’una dimensió èpica que no s’ha vist en aquestes terres des que Indívil i Mandoni guerrejaven amb els romans a la riba del Segre.
Federació nacionalista busca president per a Diputació. Raó: carrer Còrsega.
Si els resultats d’ahir platengen dubtes sobre la el futur de la Paeria, on no deixen cap marge per a l’especulació és a la Diputació. Llevat de miracle, el triomf d’ahir de CiU a totes les comarques es tan clar que sembla difícil que d’aquí a mig any el PSC i ERC puguin conservar l’actual acord de govern a la Diputació de Lleida. La Diuptació capitanejada pel republicà Jaume Gilabert en col·laboració amb els socialistes Miquel Aguilà i Josep Presseguer passarà a la història com una curta excepció de quatre anys si d’aquí a les municipals els seus partits continuen amb el vot tan desmobilitzat com han demostrat aara. CiU ja deu estar buscant un possible president. Als alcaldes, regidors i diputats provincials del PSC i d’ERC només els salvaria el fet que el resultat d’ahir fos exclussivament una bufetada al tripartit de la Generalitat i, per tant, els al món local els electors mantinguessin la seva fidelitat. La resposta, el diumenge electoral del maig del 2011.
Retorn al passat?
La foto parlamentària de Lleida és un retorn als resultats de 1988 i 1992. Són gairbé clavats, excepte en un diputat menys per al PSC a favor del PP. La resta, igual: CiU un triomf d’escàndol amb 9 escons, ERC minoritària amb un sol diputat, i ICV sense representació lleidatana.
Però la societat catalana i lleidatana del 2010 no és la de 1992. La CiU que ha arrassat a Lleida és la CiU més sobiranista que ha existit mai, amb un cap de llista, Albert Batalla, que es declara obertament partidari de la independència, tot i que aclareix que no pas en aquesta legislatura, en la qual s’optarà per aconseguir un concert econòmic. També, si es mira el conjunt dels votants, resulta que l’independentisme és gairebé la segona força a les terres de Lleida empatada amb el PSC. Si ERC, Solidaritat i Reagrupament sumessin els seus vots, empatarien amb els del PSC. Això no passava el 1992. Institucionalment ho sembla, però la societat catalana és molt diferent.
Les ZEPA han castigat Iniciativa?
Francesc Pané no anirà al Parlament. ICV ha perdut prop de cinc mil electors a Lleida respecte el 2006 i això ha deixat els ecosocialistes sense representació a Ponent. Podria atribur-se a un càstig electoral per la polèmica per les ZEPA que limiten el reg al Segarra-Garrigues i que els rivals polítics i la premsa local han atribuït, a cop de tòpics, a la conselleria de Medi Ambient en mans d’ICV, com a col·laboradora necessària de la retallada obligada per la UE.
Però si mirem com li ha anat a les altre demarcacions catalanes, ICV ha baixat d’una manera similar que a Lleida: 1,5 punts percentuals a Tarragona, 2,8 a Girona i 2,1 a Barcelona. A Lleida la davallada ha estat de 2,6 punts percentuals menys. Una baixada menor que a Girona. Han estat les ZEPA? Sembla que no. Més aviat, el desgast general de la seva formació a nivell nacional, inferior a la resta de grups del govern però suficient per fer-los perdre el represenant de Ponent.