Un jutge de Madrid ha desarticulat aquesta setmana una banda de titellaires i ha enviat els seus membres a la presó preventivament. Entre el material comissat figuren diversos putxinel·lis de drap –un amb forma de bruixa, un de policia i un que els titellaires anomenen amb l’àlies San Cristóbal de Polichinela–, així com un decorat de fusta i un petit cartellet amb la inscripció, en lletres irregulars, “Gora Alka-ETA”. Els titellaires tenien previst perpetrar amb aquest material diverses representacions d’una sàtira política anomenada La bruja y san Cristóbal. Ho van aconseguir en algunes places populars i en un teatre municipal de Granada, on van passar desapercebuts. Però, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Madrid, que els va donar la infraestructura necessària per actuar en una plaça aprofitant les festes del carnaval, van cometre el guinyol, que va causar una alta xifra d’indignació, pares i mares de família inclosos. Les víctimes hi van portar la canalla pensant-se que era per a públic infantil, com fatalment havia informat l’Ajuntament. Els dos titellaires han passat a disposició de l’Audiencia Nacional. De moment, no hi ha hagut detencions a l’Ajuntament de Madrid.
Els detinguts ja han prestat declaració. Al·leguen que el cartellet formava part de l’obra, en la qual un policia colpeja la bruixa fins a deixar-la inconscient i després construeix un muntatge amb proves falses posant-li el cartellet al damunt. El jutge instructor Ismael Moreno Chamorro els acusa d’un delicte d’enaltiment del terrorisme, que està castigat amb un pena d’entre sis mesos i tres anys de presó.
Es tracta, doncs, d’un nou triomf de l’estat de dret, la convivència i l’imperi de la llei a l’Estat espanyol, i un fracàs dels enemics de la democràcia, que no dubten a agafar formes cada cop més sofisticades: directors de diaris, urnes de cartró i ara putxinel·lis de fira, disfressa aquesta darrera d’una gran intel·ligència i perversitat, ideada per crear confusió, ja que, als ninots, els vestits de drap els hi pengen com ho fan les togues als bons jutges que vetllen per la bona salut de la democràcia, i al final un ja no sap distingir qui és el guinyol ridícul i qui és el magistrat d’un alt tribunal.
Sisplau, l’últim a sortir que abaixi el teló.
(Publicat a El Punt Avui el 10 de febrer de 2016)