Què passaria si la Generalitat no tingués prou diners per retornar els bons?

Abans que algú s’espanti, no vull crear cap tipus d’alarmisme: només estic parlant d’un supòsit més o menys remot, però que més d’un potencial inversor s’haurà arribat a plantejar.

Hi ha rumors, més o menys interessats, de què la caixa de la Generalitat és buida. I el que és pitjor, encara pot estar-ho més d’aquí uns mesos. A més, en els darrers mesos el govern de la Generalitat ha realitzat una sèrie de compromisos (subvencionar determinats programes d’inserció professional, inversions en perllongaments de línies de metro, etc…) els efectes monetaris dels quals es deixaran sentir en els propers exercicis. Per tant, no seria descabellat pensar que existís algun escenari en el que la Generalitat no pogués fer front a les seves obligacions de pagament.

Davant d’aquesta situació es plantejarien diferents escenaris:

Escenari 1: una reestructuració basada en el diferiment del retorn de les aportacions i / o una quitança. Aquesta ha estat una opció clàssica, no només per als governs, sinó també per a les empreses. No obstant, no es tracta d’una opció versemblant si tenim en compte que bona part dels inversors són locals i que per tant tenen una forta capacitat d’influenciar les decisions polítiques mitjançant el seu vot. Dubto que cap polític es volgués enfrontar a desenes de milers de votants-inversors emprenyats en veure com la seva inversió queda reduïda un 20 o un 30% per la quitança.

Escenari 2: un rescat per part d’una entitat superior (en aquest cas el govern espanyol). Aquesta opció seria una altra de les clàssiques, tenint en compte de què estem parlant d’uns títols financers emesos per una entitat subestatal. Ara bé, aquest rescat no seria gratuït, sinó que aniria acompanyat d’una intervenció en el pressupost de la Generalitat, amb l’objectiu d’ajustar ingressos i despeses. Es tractaria doncs d’una operació molt arriscada des del punt de vista polític, ja que probablement generaria al seu torn una major pressió per a la reducció del dèficit fiscal.

Escenari 3: els votants-inversors forcen un ajustament de les finances de la Generalitat que permeti retornar el deute, o com a mínim estar en condicions de retornar-lo. Aquest ajustament es faria augmentant tipus impositius, forçant la reducció de despeses o mitjançant la privatització de serveis.

Jo personalment crec que aquest darrer escenari és el més probable. D’entrada és el que minimitza el conflicte (no genera conflictes entre inversors i govern o entre governs). A més, potser d’aquí poques setmanes estarem assistint a la seva anticipació: molts electors que hagin comprat bons poden tenir aquest fet en compte a l’hora d’anar a votar. I deixeu-me que sigui malpensat. Tenint en compte de què la coalició en el govern té remotes possibilitats de continuar-hi, potser aquesta operació està dissenyada per fer poc popular al futur govern, que serà el que haurà de fer un ajustament que no agradarà a massa gent…

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.