Avui és el Dia D: l’edició digital del New York Times, tot un referent mundial d’informació via Internet de franc, passarà a estar parcialment restringida. A partir d’ara, l’accés continuarà essent lliure i de franc per aquelles visites ocasionals a articles. Qui en canvi, faci un ús més intensiu de la pàgina web del diari, haurà de passar per caixa.
Es tracta d’una mesura molt encertada i que va en la línia dels principals negocis d’Internet: oferir unes prestacions bàsiques gratuïtes per a aquells consumidors ocasionals, però que a l’hora et generen xarxa (i de pas majors ingressos publicitaris), i que siguin els consumidors més intensius els que paguin la resta de la factura. Així s’evita, per exemple, la possibilitat de perdre influència mediàtica, el que havia estat el principal maldecap dels editors de diaris cada cop que s’havien plantejat el pas del gratuït a formats de pagament. De fet, tot indica que aquest fet s’ha tingut molt en compte. Així, per exemple, si l’usuari arriba a l’article via un vincle a una xarxa social, tindrà un major marge de maniobra que si ho fa per la via tradicional.
És extrapolable aquest model a casa nostra? Probablement sí. De fet el Diari Ara ha començat a aplicar una política similar, permetent llegir un cert nombre d’articles a la secció premium, però havent-se registrat prèviament. Com a punt de partida és una bona idea, però potser el nombre d’articles que es permeten visualitzar és massa limitat i el procediment per accedir-hi un pèl complicat.
Un tema apart, però relacionat, és l’accés a l’hemeroteca. Aquí el model el marca La Vanguardia. si bé l’accés al diari en format paper es reserva als subscriptors (o cal comprar l’exemplar), es pot accedir lliurement a tota l’hemeroteca passats uns dies. D’aquesta manera el diari rendibilitza, encara que sigui de manera intangible, un material que difícilment podria tenir sortida en un model de subscripció normal.
Molt probablement en un futur veurem el següent escenari a la majoria de diaris:
- Accés lliure a les notícies del dia en versió digital i a un nombre limitat d’articles periodístics d’opinió, així com a l’hemeroteca del diari.
- Pagament per ús pel visionat d’articles en format web i paquets de subscripció digital per a formats més avançats, a uns preus significativament inferiors que la versió en paper.