A ningú li agrada pagar impostos. Però aquest rebuig es fa encara més gran quan l’impost no està justificat. Probablement per aquest motiu una queixa sobre una taxa de tractament de residus que aplica l’Ajuntament de Barcelona a empreses, autònoms i professionals ha tingut una àmplia repercussió.
Aquesta taxa, que s’introduí un cop es va suprimir l’Impost d’Activitats Econòmiques (un exemple del que no hauria de ser un impost) grava la generació de residus derivats de l’activitat econòmica. Això té una certa lògica, ja que els particulars ja paguen per la recollida dels residus que generin a casa seva.
La controvèrsia apareix amb tots aquells autònoms o professionals que o bé treballen a casa seva, o bé treballen en establiments de tercers. No es tracta de casos anecdòtics, sinó d’una situació que ha anat creixent al llarg dels anys i que es deu a molts factors, des de canvis tecnològics fins a la precarització de l’ocupació. Precisament aquest han estat els principals afectats d’una razzia que ha llençat l’Ajuntament durant les darreres setmanes.
Tenen raó? Jo crec que sí. Generalment estem parlant de persones que o bé desenvolupen activitats intensives en coneixement o bé treballen per a tercers que ja tributen. A més no són menyspreables els casos d’”autònoms a temps parcial”, és a dir persones que es donen d’alta en aquest règim per complir amb la llei i poder desenvolupar una activitat empresarial secundària. En tots aquests casos hi ha dubtes raonables sobre la seva aplicabilitat, ja que pot passar perfectament que la taxa de generació de residus, tal i com està formulada, pot arribar a superar les despeses generades per l’activitat econòmica. Som al segle XXI, i no són pocs els professionals que no recorden quan van comprar el darrer paquet de fulls de paper.
Formalment la cosa també deixa bastant que desitjar. Sembla que el desconeixement envers l’existència d’aquesta taxa és generalitzat. Algú ha vist alguna referència en la miríada de butlletins informatius, revistes, tríptics, fullets, comunicats, etc que l’Ajuntament emet anualment? L’Ajuntament va enviar alguna carta explicant als contribuents l’obligació de pagar aquesta taxa, tal i com ho fa amb l’impost de circulació? El consistori s’escuda en què això no és excusa i que els ciutadans haurien de conèixer les normatives. Molt bé. Però seguint aquesta lògica l’Ajuntament es podria estalviar desenes de milions d’euros en propaganda inútil, ja que els ciutadans també hem de conèixer qui és el nostre alcalde o quines actuacions s’han fet en els darrers temps als nostres barris.
Quina seria la solució? Fer una taxa de residus que fos proporcional al volum d’activitat econòmica declarada i que tingués en compte el sector d’activitat, i el fet de ser o no autònom dependent. Per tant, tots els casos que hem citat més amunt quedarien eximits de pagar la taxa, alhora que qui l’hauria de pagar ho fes sota uns criteris de major raonabilitat.
Una darrera reflexió: l’Ajuntament de Barcelona s’ha gastat milions d’euros publicitant i promovent la denominada “ciutat del coneixement” i que té en el 22@ el seu màxim exponent. Recursos que deuen haver tingut una efectivitat nul·la quan és el propi ajuntament qui no es creu allò que està predicant.