Nova sorpresa del govern espanyol: limitar la velocitat màxima a 110 km/h en autopistes i autovies, en comptes dels 120 km/h vigents fins a data d’avui. La raó que s’addueix és la necessitat de reduir la factura energètica en uns moments en el que el preu dels combustibles va camí d’enfilar-se a màxims històrics. Aquesta mesura emula una de similar que s’implementà a mitjans dels anys setanta (llavors es limità a 100 km/h), i que fou eliminada a primers dels vuitanta. Aquesta mesura ha anat complementada amb una altra, per la qual s’abaratiran (en principi) els preus a trajectes de trens de rodalies i regionals operats per Renfe.
Des d’un punt de vista econòmic aquesta mesura no té cap ni peus. Suposant que anar a 110 km/h es consumeix menys que a 120 km/h, si els preus del petroli s’apugen els usuaris més sensibles al preu ja aniran a velocitats més baixes. Per tant aquesta obligació perd tot el sentit, ja que penalitza a aquelles persones molt sensibles al temps però que estarien disposades a pagar més per poder-ho fer.
Per regla general la limitació de velocitat a carreteres i autopistes hauria de restringir-se únicament a finalitats de seguretat viària. Per regular la contaminació, les congestions o el consum energètic és molt millor fer-ho mitjançant preus, per exemple establint algun tipus de recàrrec en els impostos sobre els carburants.