Facebook és un cas d’èxit d’emprenedoria, sens dubte. Ha creat un oceà blau en el mercat, millorant extraordinàriament el valor afegit cap als clients/usuari, molt més que qualsevol altre competidor havia tingut fins el moment. Obviament, amb els seus problemes de privacitat de dades, entre d’altres.
La pel·lícula (interessant) i el llibre (l’he llegit i és força fluix) mostren dos enfocs de l’emprenedoria, i que en el cas de Facebook i en la majoria de projectes, conviuen amb més o menys fortuna:
1. El tipus “Mark Zuckerberg”, un emprenedor emocional que posa en marxa el seu projecte des de la passió, amb consciència clara de que hi ha una finestra d’oportunitat concreta i finita. Té clar on vol arribar, quina necessitat de mercat vol resoldre, i té una motivació secreta de demostrar la seva vàlua professional al món, i sobretot a sí mateix. L’emprenedoria com a repte per superar les seves pròpies limitacions. És un creador que treballa cada dia per superar els obstacles, en una carrera de fons.
2. El tipus “Eduardo Saverin”, que viu l’emprenedoria com a procés lògic, meditat, racional. Les seves idees les analitza, pensa, dissenya, estructura dins de caixes, reanalitza, redissenya…l’acció queda postposada per demà, per quan tingui la informació completa (mai és prou perfecta). És un gestor, no un creador.
En l’inici del projecte el tipus 1 és el que té més possibilitats, ja que l’emprenedoria requereix l’assumpció d’importants riscos controlats, inexplorats, imprevistos. En la fase de creixement, el tipus 2 ens ajudarà a gestionar els recursos materials aconseguits i n’aconseguirà més, i alliberarà al seu soci tipus 1 per dedicar-se purament a la creació i innovació, i dedicar menys temps a la gestió empresarial.
Com a persona emprenedora, ets més hàbil amb els intangibles (tipus 1) o els tangibles (tipus 2)?