L’emprenedoria i l’economia en negre no són massa compatibles a mig termini. Està bé quan comences a rodar el camí, els primes mesos pots provar el teu model de negoci, aproximar-te als primers clients, a jornada parcial quan ho combines amb una feina a jornada completa per compte aliena.
Però arriba un moment (més abans que després), que vols treure el cap, sortir, donar-te a conèixer, trobar clients interessants. I el teu projecte ho demana a crits: VULL CRÈIXER!. I necessites fer-te visible, registrar-te, donar-te d’alta com autònom, constituir una societat, signar contractes i acords per desenvolupar tecnologies.
A Espanya i Catalunya l’economia en negre hauria de pertànyer a una altra època, de guerres i misèria, quan on el fet de pagar impostos no entrava en el cap ni en la butxaca de la classe mitja-baixa catalana. On l’important era sobreviure cada dia.
Segons les estadístiques oficials (fiables?…com ho fan per calcular-ho?), l’economia en negre a Espanya és del 22,2%, quan la mitjana de la UE-15 és del 13%.
En aquest context també es parla de que el VAB (valor afegit brut) del país és negatiu . I l’atur al 17,7% a Catalunya. Podriem concloure de que no estem en paràmetres tan negatius com es transmet, però sí que s’ha precaritzat el teixit empresarial i el mercat laboral.
Davant d’aquest repte, els emprenedors tenim oportunitats molt interessants vinculades a resoldre problemes socials i cobrir les necessitats de compra de productes i serveis de la població més empobrida, la gran classe mitja que ara ja no arriba a final de mes però vol continuar vivint i comprant.