El Barça ja és bicampió amb la copa i la lliga. Dos grans objectius assolits i una demostració d’un equip que sembla no tenir límits. Un èxit inesperat a començament de temporada però els qui confiaven en Pep Guardiola ja tenien la convicció que el tècnic català sabia exteure el millor d’aquesta plantilla. Ara ja només queda el gran repte de la Lliga de Campions per confirmar que aquesta temporada sigui històrica. Aquests excel·lents registres s’ha produït amb un nivell molt alt de futbol, una bona planificació esportiva i el sacrifici col·lectiu de la plantilla, evitant sempre les interferències que pot produir una directiva. El cas d’aquest resorguiment queda encarnat amb el mateix Henry, que sabia el propi entrenador que seria un jugador clau dins del vestidor. Tal com així ha estat. És una temporada que hauria de servir d’exemple, com a referent per evidenciar l’excel·lència.

I l’altre costat de la balança hi ha l’Espanyol, que finalment es pot gairebé anunciar que podrà estrenar el nou estadi de Cornellà a primera divisió. I és l’antítesi al Barça: una mala temporada esportiva i una mala planificació que han acabat per dur l’equip a les portes del descens. Però en l’últim i decisiu tram de la lliga ha capgiarat una tendència, sobretot, gràcies a l’arribada de Mauricio Pochettino. Ha assolit ràpidament l’inesperat però la lliçó també hauria de servir d’exemple perquè la directiva no torni a cometre tants errors seguits i a vegades doni la sensació que s’oblida de la gran afició que té, que és qui ha ajudat molt l’equip a base d’una mena de Yes, we can.

Música / Sweet About Me # Gabriella Cilmi