No m’agrada Esperanza Aguirre. I no m’agrada que digui “amo a los catalanes”. Considero que és una política de baix nivell i que, fins ara, no ha tingut prou categoria per “carragar-se” Mariano Rajoy i convertir-se en la nova Tatcher de la política espanyola. Encara que vingui de família de milionaris ha demostrat que amb la política no en fa prou, i això sí!, s’ha sabut moure per la porta del darrere per interessos econòmics i que, per exemple, l’arribada del TGV a Guadalajara sigui a deu quilòmetres del centre de la ciutat. Per cert, de qui són els terrenys o hi ha la parada? I ja no parlem del famós i escandalós “cas Gürtel”. O sigui, no m’agrada.

Esperanza Aguirre és cínica. Massa. Perquè ni estima ara Catalunya ni l’estimarà mai. Ni falta que fa. A més, ja ens ho va demostrar quan va ser ministra de Cultura i el que ens va beneficiar als catalans. És una d’aquelles polítiques que si arriba lluny al PP serà, precisament, per anar sempre contra Catalunya. És una dona de l’Espanya profunda, casposa i adaptada a la nova era Torrente. Mentre vegi el seu perfil polític tindré ganes que no governi el PP a l’Estat espanyol i que espero que algun dia el PSOE li presenti d’una vegada algú amb cara i ulls per desbancar-la de la Comunitat de Madrid.

Música / Palabras de amor  # Rosario