Arxiu mensual: agost de 2009

Desconcertats amb els impostos

Al final, com era d’esperar, el govern espanyol apujarà els impostos. Era el més previsible degut a la situació en què troba econòmicament l’Estat i la necessitat que té de disposar de liquiditat -altrament dit moderació fiscal-, ja que la crisi econòmica també ha provocat els seus efectes a nivell públic i també en tots els nivells: estatals, catalans i locals. Tot i ser una mesura que l’executiu de Zapatero no voldria adoptar, tots els fronts oberts requereixen un altre augment dels impostos. Però a banda de la decisió, el govern espanyol ha donat una imatge de desconcert preocupant en un moment tan delicat econòmicament parlant com aquest. Blanco ja no va estar encertat en l’avançada de les seves declaracions i la ministra Salgado també ha evidenciat una manca de lideratge al respecte. Finalment, Zapatero ha hagut de reconduir l’estratègia però ha demostrat una feblesa executiva a causa de la improvització (tampoc l’economia és el seu fort).

Amb Solbes com a ministre, la confiança amb el govern de Zapatero ja es va deteriorar des de fa un any i ara que arriba realment l’hora de la veritat, Salgado també dóna les mateixes vibracions preocupants. I mentrestant, les previsions sobre el futur de l’economia espanyola no són ecoratjadores i la realitat és que les potències econòmiques mundials ja es comencen a reactivar. Al pas que anem, encara s’engrandeix més la figura de Rato com a ministre d’Economia. Amb Sarkozy o Obama potser ho seria.

Música / Poison Prince # Amy Mcdonald

Ja només falta la sentència per la Diada

El govern català ja està preparat per acatar la sentència del Tribunal Constitucional sobre el Nou Estatut. Saura ens ho va evidenciar ahir en la seva compareixença com a portaveu de l’executiu, després del retorn de les vacances d’estiu. Gens esperançador. Com si fos un cavaller entregat, amb l’espasa tocant a terra i no mirant el cel. Tant esforç, tantes esperances i tant soroll mediàtic en plena crisi econòmica per acabar acceptant una retallada de mínims i, nosaltres, ni preparats per a la lluita. Com era d’esperar. A vegades, més valen els silencis. I aquí si que no és qüestió de feeling, ja que mai l’hem tingut. Segurament, estem condemnats a invocar el famós i conservador “peix al cove” del president Pujol. I, per cert, el Nou Estatut hauria de ser tan important que hauria de ser passar molt per sobre dels rèdits electorals d’un i altre partit.

La sensació és que estem acostumats a aquest tipus de derrotes morals i ja només faltaria que ens l’anunciessin l’Onze de Setembre. Potser, en el fons, és que Catalunya ja està bé com està com a comunitat. I el mateix passa amb l’Estat espanyol, governi qui governi. Potser, res ha de canviar, tant en un sentit com en un altre.

Música / I Gotta Feeling # Black Eyed Pace

La grip nova que vindrà

No és gens esperançador escoltar les previsions del govern espanyol respecte la progressió de la grip nova en trobades reestringides tant mèdiques com polítiques. De moment, per mantenir la prudència social, els missatges públics intenten donar una sensació de control, però no hi ha aquesta normalitat en els nostres governants, que necessiten guanyar temps per trobar la tan esperada vacuna i que es pugui comercialitzar a temps. La demostració més evident és que ja hi ha quinze víctimes mortals a l’Estat que és un missatge real que no convida a l’optimisme sobre què pot passar respecte la grip nova quan comenci el curs escolar i la normalitat a les feines després de les vacances. Tot i que és pesat l’alarmisme que generen les pandèmies, ja que les persones temem altres perills més quotidians, la grip nova tindrà una penetració alta i tot l’arsenal de medicaments no hi ha l’antídot apropiat. I mentre no es trobi la vacuna, el desconcert actual anirà creixent i els centres mèdics és probable que quedin saturats de consultes i sense la possibilitat de donar la resposta mèdica necessària. Mal presagi per a un període sense bonança econòmica.

Música / Don’t Lie # The Black Eyes Peas

El servei també és important

És curiós veure aquests dies com cafès, terrasses i restaurants de la Costa Brava Centre presenten una bona imatge de clients, tot i parlar-se tant de la crisi. No es respira l’ambient de recessió sinó la sensació d’un estiu més, encara que ja queda menys d’un mes pel considerat setembre “terrífic”. O sigui: quan comenci a produir-se encara més la davallada econòmica i uns registres d’encara més atur. Però, de moment, la imatge del retrat és esperançadora a l’espera de les dades finals, que òbviament seran inferiors a les registrades en l’època de la bombolla immobiliària.

És també un temps de canvi i alguns empresaris del sector de la restauració ho comencen a entendre. Cal tornar a la mentalitat de temps enrere i guanyar-se el client i no deixar l’atenció a mans de qualsevol persona acabada d’arribar al país. Aquesta visió restava punts tot i el conformisme general a causa de la bonança. A banda del factor de la qualitat, un exemple és el bon servei, amb professionals que entenguin la seva professió i sàpiguen tractar al client com es mereix. És agradable sentir-se ben tractat i no és cap excusa que els professionals que es dediquen a l’hoteleria siguin, en general, els més mal pagats. Sempre hi ha la màxima fàcil del “torni vostè demà”. Amb qualitat i un bon servei sempre serà més fàcil, ja que l’entorn és impagable tot i les constants desgràcies urbanístiques que algun dia haurien de tenir culpables.

Música / Celebration # Kool & The Gang

L’èxit de Damm i Formentera

S’escolta la música a la ràdio i ja visualitzes la cervesa Damm i l’illa de Formentera. És l’èxit publicitari d’aquest estiu amb la cançó Summercat de Billie the Vision and the Dancers. Un fórmula televisiva que ha funcionat a la perfecció -per tant, cal felicitar els creatius i valorar el mèrit de l’aposta final- i que evidencia el que ja és lògic: moltes altres poblacions o indrets voldrien un espot similar per a l’estiu vinent. O l’hivern, és clar. Música, cervesa, estiu, una illa per passar les vacances, evasió i ganes de fer amistats. És cert que, precisament, Formentera no és prou representativa per transmete aquestes sensacions als espectadors, però han aconseguit combinar una marca que desperta boon feeling. Per això hi ha guanyat Damm, Formentera i el mateix desconegut grup suec. I en el fons, ja sabem que en publicitat no és gens fàcil obtenir els resultats desitjats, tot i que els anuncis de begudes, cotxes, perfums i telefonia sempre són els més atrevits i innovadors. Per això, vist l’espot, dóna la sensació que el que menys compte és el producte i que et destaquin el seu valor afegit perquè l’hagis de comprar. Volen, subliminalment, que t’agradi.

Música / J’y Suis, J’y Reste # Zebda