En crisi i sense diàleg social

La mesa del diàleg social continua sense arribar a un acord en un moment delicat de la nostra economia. El govern espanyol, la patronal i els sindicats han accelerat les reunions a última hora per trobar el pacte desitjat abans no acabi juliol, tal com l’executiu estatal havia previst. Però en les darreres setmanes més que avançar-se en les negociacions, ha donat la sensació que s’han allunyat les postures. La CEOE continua ferma en la defensa de la seva tesi: insisteix en la rebaixa de 5 punts de les cotitzacions socials. Però el govern espanyol i els sindicats si oposen i tant Zapatero com Corbacho ja ha anunciat que proposen retallar-les 1,5 punts de manera temporal, ja que consideren que la petició dels empresaris posaria en perill el sistema de pensions.

Queden just cinc dies per veure si, finalment, s’arriba a un acord però les sensacions no són bones. Tant per les presses finals, amb el sopar forçat de Zapatero a La Moncloa per buscar la foto final, com per la sensació d’improvisació. Fa massa mesos que l’economia espanyola ha entrat en davallada i que els indicadors tendeixen a empitjorar en cada registre i no és esperançador observar com el govern espanyol està disposat a aprovar per decret llei els ajuts als desocupats (el 13 d’agost). La crisi és prou important com per no haver de forçar un pacte d’aquestes característiques i tampoc mereix que no hi hagi acord en el diàleg social. Ni un equilibri esperançador a curt i llarg termini perquè tenim urgències. Amb empresaris i govern dividits, encara serà més complicat superar aquest cicle.

Música / Back When You Were Good # The Hours