Sembla impensable tot el que ha passat amb una institució com el Palau de la Música amb l’escàndol que ha causat Fèlix Millet. La carta que avui publica La Vanguardia posa en evidència la fragilitat del nostre sistema i el mal que li poden causar alguns dirigents que, arribats a aquest nivell tan alarmant, destapen la caixa del trons. És imperdonable el que ha arribat a fer Millet com a president de la Fundació Oferó-Palau de la Música amb el desviament d’almenys 3,3 milions d’euros per a usos personals. I queden les conseqüències i l’esquitxada que pot provocar a l’àmbit general les gestions de les fundacions. I més encara quan, en un moment econòmic tan delicat com l’actual, els nostres governants, que no haurien d’oblidar mai l’afortunats que s’haurien de sentir, no donen exemple: i no és qüestió de congelar-se el sou sinó de saber estar al nivell a la vida personal i professional.

Millet ha comès un gran error, que no pot quedar enterrat amb el perdó públic i el retorn dels diners. A més, tampoc m’ha agradat quan ha tirat amb bala al món de la música, generalitzant amb les contractacions amb diners en negre, que òbviament existeix i existirà. Però al mateix temps hi ha molta gent que, des de gairebé l’anonimat, empeny Catalunya perquè cada dia sigui millor i molts gestors públics que amb els mínims recursos intenten organitzar esdeveniments que prestigin la seva entitat. I Millet, tot i la seva experiència i reconeixement, ha demostrat el mal que alguns poden fer als pocs emblemes que fan lluir el nostre país. Mal llegat.

Música / Motorway # Anni B Sweet