Arxiu mensual: setembre de 2009

Madrid pot perdre Jocs però progressa

[youtube]OI6SE8WcVHc[/youtube]

Després de la derrota del 2012, Madrid ja comença a assumir la patacada del 2016, tot i que cal esperar encara fins el 2 d’octubre. En aquesta ocasió, Madrid ha fet molt bé la feina, està preparda en quant a infraestructures, té moltes ganes i il·lusions (Barcelona 92 encara fa molt mal a l’imaginari col·lectiu) i també presenta un bon lideratge (el de Ruiz-Gallardón; per cert, quin paperàs ahir!). Però té alguns handicaps que li pesen massa. El fet de fer-se quatre anys abans a Londres n’és un dels més importants: el COI no acostuma a repetir continent en els temps moderns. També necessita un clon de Samarach que pugui liderar la candidatura a alts nivells, més enllà del rei Joan Carles, i pugui fer decantar la balança en els països que decideixen, a canvi, és clar, de les espècies que podem imaginar. I després, obertament, els apartats que no funcionen són els de la lluita contra el dopatge, molt i molt secundari, i la rivalitat política per la pugna entre el PSOE i el PP. Factor important el d’aquesta guerra freda entre els dos grans partits espanyols. Aquest sí és un factor.

Però tot i les ensopegades que s’intueixen continuades, Madrid 2012 i Madrid 2016 estan potenciant una ciutat que evoluciona de manera espectacular en les últimes dècades. Proposar-se ser candidata a uns Jocs són reptes que suposen una gran inversió de milions, però també mentre va passant el temps, la ciutat es va enfortint a través dels projectes que ha d’anar preparant. És per això que a Madrid ja li surt a compte voler ser seu olímpica i, encara que perdi, la ciutat recull grans espècies. Hi guanya la ciutat, els madrilenys i la comunitat. Què més volen! Amb tants diners públics invertits i repartits, no és cap sorpresa que si els Jocs del 2016 cauen a Chicago (Obama és la clau), Tòquio o Rio de Janeiro, Madrid ja pensi en el 2020. El PP en sap molt de què va tot això! I té la maquinària i la gent preparada.

Música / Aquarela do Brasil # Gal Costa

PD: L’ara editor Jordi Nadal ja té a punt El paraíso interior.

Trinidad Jiménez es creix amb la grip nova

No és fàcil i, de moment, Trinidad Jiménez està fent molt bé la feina com a ministra de Sanitat. Li va costar entrar en aquest ministeri i després de força temps de desitjar ser una de les escollides al govern per Rodríguez Zapatero, ha demostrat la seva vàlua en pocs mesos. Un problema com la grip nova (grip A) i les dificultats que representa per la psicosi general, Jiménez ha sabut donar resposta mediàtica al moment i demostrar la seva capacitat de gestió. Potser quan comenci el curs escolar i en funció de com evolucioni la grip nova, serà un tema més complex, però fins ara ha fet bé els deures. Queda obert en un interrogant la capacitat de resposta del sistema sanitari, tot i les reunions prèvies que s’han mantingut en secret per tractar el tema, i el resultat de la vacuna que s’està preparant a corre-cuita.

En el fons, un polític o política a no només s’ha de dedicar a gestionar els recursos públics sinó també a donar respostes que donin tranquil·litat i confiança en els ciutadans. Precisament, al contrari del que ha fet fins ara aquest mateix govern socialista en matèria econòmica. Per tant, no seria cap sorpresa que en la propera enquesta del CIS Jiménez sigui potser la més ben valorada pels ciutadans espanyols.

Música / Good Life # Kanye West