Després del referèndum d’Arenys de Munt, tornen aquest diumenge les consultes populars sobre l’autodeterminació de Catalunya amb el suport de moviments nacionalistes i dels partits catalanistes. M’agraden aquests actes desacomplexats i motivadors per al sentiment de país. Aquesta vegada el que va iniciar Arenys de Munt el 13 de setembre tindrà una repercussió que arribarà a uns 160 municipis (uns 700.000 electors) gràcies a una societat civil amb ganes de “tirar pel dret”. Espero que sigui una festa i que tot allò que surti del poble, dels seus ciutadans, pugui tenir la força necessària per convertir-se en un clam de realitats. Els ciutadans ho necessitem i el país, també. El més fàcil sempre és criticar-ho i veure el got mig buit, però quan arriben aquests moments són com petites dosi de victòries. No sabem si el país està preparat, tot i que alguns dels seus ciutadans sí que ho estan. En el fons, són etapes d’un procés que cal anar afrontant amb optimisme, mentre per pessimisme, ja tenim el recorregut del Nou Estatut, que es troba “frenat” a la seu del Tribunal Constitucional, que fa tres anys que examina que diu “la part contractant de la  primera part serà considerada com la part  contractant de la primera part”, després de les paraules al vent pronunciades a Catalunya per Zaptero quan volia ser president del govern espanyol.

De ben segur que totes aquestes manifestacions de la més pura democràcia quedaran enregistrades en la memòria d’un poble que clama la seva llibertat. I juntament amb el vot dels adults ens hem de quedar amb la mirada dels infants que els acompanyen en un gest de llibertat de ser i de caminar cap a un futur nou i millor. Són moments únics, irrepetibles i mai vistos es la nostra història de país. No els oblidem i assaborim-los amb total harmonia d’esperit.

Música / Shine On # RIO