Arxiu mensual: novembre de 2009

L’enfrontament de dues filosofies

[youtube]XdsmTuhRYdc[/youtube]

El clàssic d’anit va ser l’enfrontament de dues filosofies futbolístiques, amb un final que va demostrar que a base de milionades no es guanyen els grans partits. El Madrid, amb tot el que ha invertit amb el retorn de Florentino Pérez, no s’ha pogut treure l’espina del 2-6 al Bernabeu, aquell resultat que tan mal va fer a Madrid la temporada passada. Encara cou. Doncs bé, mig any després, el Barça continua demostrant que aquesta pot ser una altra gran temporada gràcies a una concepció futbolística basada en el talent, el sacrifici, el valor d’un equip i el planter. Un esperit inculcat per Pep Guardiola que va més enllà del que després pot transpuar per la rivalitat entre Catalunya i l’Estat espanyol, ja que, per exemple, diumenge el titular de l’ABC era: “El Madrid, en territorio Estatut“. Vergonyós. Sort que al camp no es va polititzar el duel i el públic, novament, va donar una lliçó de comportament. L’evidència esportiva que els milions no fan la felicitat i la crua realitat política que després de tres dècades de democràcia, tot i els nostres esforços, a Madrid continuen sense entendre els catalans. Qüestió de poder, quina llàstima!, perquè és el que només ens fa falta.

Música / Toca’s Miracle # Fragma

Tot esperant la dignitat del Constitucional

Després de la iniciativa històrica d’ahir amb l’editorial conjunt de dotze diaris editats a Catalunya, tal com era d’esperar, han arribat les dures crítiques des de la Brunete mediática. I del PP, és clar, i especialment del diari El Mundo. Ha fet molt mal a la dreta espanyola aquesta unitat periodística a favor del Nou Estatut i més encara si hi donen suport la societat civil i entitats i clubs esportius com, fins i tot, el Barça. I tot perquè s’esperava, com s’havia especulat des de La Moncloa, que la sentència de l’Estatut es podria anunciar aquesta setmana. Però és obvi que el soroll mediàtic no interessa al tribunal. El resultat global d’aquest unitat editorial ha estat un clam i un elogi: unió en temps de crisi i text conjunt per fer més unànime la proclama. Alhora però, amb la reivindicació s’ha deixat en evidència la unitat política que, una vegada més per culpa dels interessos partidistes, continuem sempre més dividits que units. El mateix president del Parlament, Ernest Benach, ho reclamava ahir.

Tot esperant com queda la retallada del Nou Estatut pels deu membres del Constitucional, que per força han de defensar aquesta Constitució tan desfasada i ambigua, periodistes, societat i polítics hem expressat la dignitat de Catalunya. I la reacció exposa que tres anys després també està quedant en evidència la dignitat del Constitucional. Si van perdent la dignitat es van convertint en més indignes.

Música / Always # Switchfoot

Creu de Sant Jordi per a Pep Guardiola

 

Pep Guardiola continua donant lliçons de professionalitat i excel·lència a mida que passen els dies. La temporada passada, la del seu debut al primer equip, va ser històrica amb el triplet -Lliga, Copa i Champions- i sembla irrepetible però, anit, en un partit clau per a la Lliga de Campions, el tècnic del Barça va tornar a evidenciar el que significa ser un entrenedor d’alt nivell i alhora liderar un grup humà. Cada vegada més intenta superar-se a base de dosis de professionalitat, sacrifici, talent i constància. I amb un suport total en el compromís d’equip, generant sempre fortaleses de grup, i alhora amb una alta efectivitat. Contra l’Inter no hi eren Messi i Ibrahimovic, però ni abans ni després de l’enfrontament es va lamentar ni queixar. Resultat final: va ser el “retorn” del Barça de la temporada passada i amb set jugadors de casa damunt del camp: Valdés, Puyol, Piqué, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta i Pedro. I a la segona part van entrar Bojan i Dos Santos.

I diumenge ve com a líder el Madrid de Cristiano Ronaldo i Kaká i passi el que passi en el “clàssic” , tornarà a ser una prova de foc més per a Pep Guardiola, que em sembla encertat que no concedixi entrevistes i es limiti a les tradicionals rodes de premsa. Té molta facilitat de paraula, és bon orador i comunicador i , a més, es “mulla” i parla clar i català, respectant sempre les preguntes dels periodistes. Ell tornarà a ser diumenge el gran referent i estic segur que la seva passi el durà a viure el clàssic com si estés damunt el camp. Ahir mateix, va alliçonar Mourinho perquè l’excel·lència comença per ell mateix i el seu equip tècnic.

Per tot això i més com a gran exemple a valorar en temps de crisi, sóc partidari que rebi ja la Creu de Sant Jordi.

Música / Good Bye Lenin # Yann Tiersen

La política real i l’espectacle de la política

Zapatero va presentar ahir la nova llei d’economia sostenbile -s’aprovarà divendres- en un míting basat en l’espectacle mediàtic i que tenia com a objectiu acabar amb el format més actual: la combinació de discursos, aplaudiments i banderetes. Música de jazz, catifa vermella, tres presentadors, més informalitat, menys escenificació de poder… un nou canvi en el guió que, fins i tot, es va poder comprovar que va descol·locar el mateix president espanyol quan va acabar de desfilar tanta estona per la catifa vermella al costat de la seva dona. El preu: un somriure que es veia molt forçat. És el risc que té voler fer un canvi de concepte que, tot i que és necessari, la crisi actual potser no convida a l’atreviment d’aquests guions.

El PSOE és lògic que apofiti aquest tipus d’actes populars per demostrar unitat en temps de crisi, convidar a l’optimisme als ciutadans i al mateix temps demostrar un to més atrevit que el seu màxim rival, un PP que no es mou de l’encarcarat conservadurisme de fa anys. I menys encara amb un líder amb el perfil de Rajoy. Però aquest nou format del PSOE a mida de Zapatero per reforçar el seu lideratge també evidencia que ja és un mal símptoma que a mitja legislatura el govern hagi de presentar una llei d’aquesta rellevància en un míting d’aquestes característiques. Aquesta crisi, que no es frena a l’Estat espanyol mentre que sí a la resta de països capdavanters del món, no permet concessions.

Música / The Nearness Of You # Nicole Henry

Financial Times situa Salgado en el 16è lloc de la UE

Mal rànquing el que acaba de publicar el Financial Times per a Elena Salgado, ja que l’ha situada en la 16a posició dels ministres d’economia europeus d’un total de 19. El prestigiós diari europeu d’economia ha valorat els ministres en funció de la seves habilitats polítiques i desenvolupament de les seves economies. Doncs bé, la ministra espanyola és la cua de la classificació i només supera els ministres d’Hongria, Grècia i Irlanda. Una dada simptomàtica de la situació de l’economia espanyola i sobre el potencial d’aquesta ministra, just quan les grans econòmics es recuperen del mal cicle. FT ha volgut valorar aquesta estadística en un moment de crisi econòmica global i valorar els ministres de finances que s’han hagut de desfer dels seus guions habituals i improvisar sobre la política econmòmica, quan Europa ha hagut de lluitar en el darrer any contra la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial.

Els analistes que han participat en aquest rànquing, han destacat de Salgado la seva formació i capacitat de treball, però estan a l’expectativa sobre si tindrà el valor per dir la veritat a Rodríguez Zapatero sobre els seus pressupostos per al 2010, ja que el FT els considera horribles. Per contra, els ministres més ben situats en la classificació són, per aquest ordre, Christine Lagarde (França), Peer Steinbrück (Alemanya), Didier Reynders (Bèlgica), Anders Borg (Suècia) i Giulio Tremonti (Itàlia).

Música / Don’t Stop The Music # Jamie Cullum

PD: Es compleixen 50 anys del crim de Kansas que va inspirar l’obra mestra de Truman Capote A sang freda.

El problema no és la traducció

Torna la polèmica al Parlament per les crítiques del PP i Ciutadans per l’ús de traductor durant la visita d’una delegació de Nicaragua a la cambra catalana. Representa que el Parlament s’ha excedit en la despesa de mil euros per promocionar el català en aquesta recepció oficial a una vintena de persones que volien conèixer la cooperació catalana. ERC ha hagut de tornar a parar el cop per la representació que suposa tenir Ernest Benach com a president. Una vegada més, amb l’excusa de la crisi, es torna a criticar el Parlament amb la intenció de generar polèmica per quan, tan sols, es compleix amb el rigor d’intentar defensar la nostra llengua on més cal fer-ho. Hauria de ser una evidència intocable, però no: s’ha polemitzat sobre els dos intèrprets contractats  que van efectuar la traducció del català al castellà, i del castellà al català. I tant se val si  els diputats presents, tal com va ser el cas, no van utilitzar els auriculars del servei d’interpretació.

En el fons, el que suposo que sap greu als ciutadans és la incompetència dels partits i la ineficiència dels polítics. I més, posats a ser sensibles, en temps de crisi. Si es vol criticar la política, que sigui amb raó i no només per promoure la nostra llengua en el nostre Parlament. A Catalunya, en aquests casos, ja és una esperança mentre que sobreviure al desgast econòmic que genera al país tant inepte polític, amb casos de corrupció afegits (amb tot el que això comporta), sí que és un luxe i que no ens hauríem de permetre. En temps de crisi, com ara, encara menys.

Música / Mai Trobaràs # Sopa de Cabra

El “crash” de la política catalana

Costarà pair aquesta “Operació Pretòria”. La política catalana intenta no prendre mal i entre tots arriba el moment de “no tirar de la manta” per no perjudicar-se més entre un i altres i per no empetitir encara més un país tan petit. Hi ha molt més del que ha sortit a la llum pública, la majoria dels polítics en són conscients, i la societat, també. Però vist per la pròpia classe política és obvi que pensin que tampoc cal generalitzar ni qüestionar el sistema “quan a tots ens ha anat tan bé”. Però no hi estic d’acord. Després d’aquest “estat de shock”, és hora de reinventar-se, tornar a començar i no cal buscar altres comparacions, com ara amb la justícia -que també-, per avisar que potser no tot canviarà tan fàcilment.

Cal ser valents, afrontar les realitats, reconèixer que s’ha especulat amb l’administració pública i molt amb el diner públic, i que és necessari encetar una nova era, com ha passat amb tants altres apartats de la societat, per no viure del passat. D’acord que no es pot desmerèixer tant la política, ni els polítics però per avançar, poder mirar el futur amb garanties, pensar en les noves generacions i buscar la complicitat de la societat no cal preferir atacar per així defensar-se. Llei de partits i finançament de partits, amb la repercussió que pot tenir en el finançament de l’administració local -compte amb aquest tema-. Per exemple, què costen les estructures dels partits polítics? Són viables? Si es vol un canvi, més transparència i l’honor de gestionar l’administració i els diners públics, són necessaris altres mètodes, idees i valors per adaptar-se als nous temps.

L’Operació Pretòria, que és l’evidència del dòping de la política, passarà a la història mentre que la política, la democràcia i el país, no. Hi són. I no necessiten el dopatge per progressar. Tot al contrari. És hora de posar en valor aquella línia tan fina i subtil entre el bé i el mal quan es té el poder de gestionar.

Música / Lovers in Japan # Coldplay