Arxiu d'etiquetes: Parlament

L’abans i després del Parlament 2.0

Ha estat un dinar sorpresa a Barcelona preparat des de fa setmanes per Ivan Rodon, Natàlia Touzón, Meius Ferrés i Jordi Vilanova per retre un petit homenatge a Ernest Benach per la seva etapa com a president del Parlament i pel seu llegat en l’àmbit 2.0. Ja sabem com és d’ingrata la política amb els nostres polítics, amb un esperit crític sempre necessari, però també és lloable que en ocasions es vulgui reconèixer la seva tasca durant una etapa concreta, encara que sigui a través d’actes puntuals i sense grans pretensions. El dinar d’avui, amb una quarantena de persones de l’àmbit TIC de Catalunya, ha servit per valorar també el que ha significat el canvi amb l’entrada del concepte 2.0 al nostre país i al mateix temps a la política i la cambra catalana. I Benach n’ha estat un dels pioners i dels protagonistes amb més convicció.

I això no vol dir que l’etapa de Benach hagi estat superior a les anteriors o a les que vindran, sinó que ha posat la base a un nou Parlament 2.0 que ha intentat dimensionar la política catalana a la cambra i anar preparant el terreny per a un camí inevitable (l’e-Democràcia i l’e-Govern). I fent-la pionera. Com també fan altres diputats i diputades, amb l’ús de les noves tecnologies i la implicació de  continguts, processos i diàlegs amb la resta d’usuaris. Segurament, si la nova presidenta de la cambra, Núria de Gispert, no creu en aquesta interacció o no s’ha de mostrar tal com és en canals com un blog, Twitter o Facebook, el millor és que no se senti pressionada per prosseguir la línia digital encetada. I al mateix passa amb el concepte 2.0 de la cambra. La mateixa Joana Ortega des que ha entrat al govern ha preferit tancar el seu perfil a Facebook. I és comprensible, encara que el canvi de mentalitat digital col·lectiu ja és imparable.

Edward Kennedy: “La política és com en les matemàtiques: tot el que no és totalment correcte, està malament.”

Un gest que honora Ernest Benach

Ernest Benach acaba d’anunciar que es retira de la política activa, que no de la militància a ERC, tal com ha penjat en el seu bloc a Vilaweb. Els mals resultats de diumenge en són la causa, però rere la decisió hi ha un sentiment personal que és del tot comprensible: després de set anys com a president del Parlament no podia tornar a seure entre els diputats i ser un més. Fa poc més d’una hora que ho ha avançat a través del seu canal a Twitter i hi ha centenars de missatges d’altres usuaris que li agraeixen la seva dedicació durant aquests set anys. El que ha generat amb esperit 2.0, ara ho recull. Elogis, suport i ànims. Si té aquest retorn, és que s’ho ha merescut. No és fàcil el pas que ha decidit, els polítics ho saben per les ànsies que genera el poder, però és cert que els qui confiem en la regeneració política també necessitem realitats (veure-hi gent jove, il·lusionada i preparada). I aquesta n’és una amb majúscules i en forma de lliçó per tots els qui ara n’exerceixen.

És un adéu el seu i, si el valorem amb sentit d’estat, cal fer-li un agraïment per tot el llegat TIC parlamentari que ens deixa. Com a persona activa a la xarxa i com a polític 2.0. La cambra catalana ha estat pionera i és reconegut. Com era el Parlament el 2003? I com és ara? Amb errors i encerts, que tots ens cometem però que són necessaris per avançar, li agraeixo haver tingut la vocació de servei al país i confiar en la seva gent. 

Música / Roma # Manel

Eslògan ni-ni. Dia 2

Ja sabem que les cuines dels partits són cada vegada més importants i les que marquen la praxi política. Només cal veure l’obediència dels diputats del PSC al Congrés en les qüestions que afecten a Catalunya i la disciplina a què s’han de sotmetre. I, precisament, pel que fa aquest partit, de moment, és el que m’ha sorprès amb el seu eslògan per al 28-N “Ni independentista, ni de dretes”. No entenc com amb tants estrategues i assessors, es pot enviar un missatge a l’electorat amb el titular ni-ni en el context actual de crisi i, a més, no es vulgui transmetre una idea més en positiu. Com el de ni estudia, ni treballa. Missatge que no convida a l’optimisme, tot i que l’objectiu primordial és el de voler captar els vots del centre. De fet, al PSOE li han funcionat aquests missatges a Catalunya quan la rivalitat era amb el PP per a les eleccions espanyoles, però ara que és en clau catalana no deixa de sorprendre’m que s’hagi triat aquest ni-ni. No sembla el més adient per captar vots: ni m’agrada, ni em convenç.

Dia 2 de campanya: “Crec que si miréssim sempre el cel acabaríem per tenir ales” (Gustave Flaubert)

El problema no és la traducció

Torna la polèmica al Parlament per les crítiques del PP i Ciutadans per l’ús de traductor durant la visita d’una delegació de Nicaragua a la cambra catalana. Representa que el Parlament s’ha excedit en la despesa de mil euros per promocionar el català en aquesta recepció oficial a una vintena de persones que volien conèixer la cooperació catalana. ERC ha hagut de tornar a parar el cop per la representació que suposa tenir Ernest Benach com a president. Una vegada més, amb l’excusa de la crisi, es torna a criticar el Parlament amb la intenció de generar polèmica per quan, tan sols, es compleix amb el rigor d’intentar defensar la nostra llengua on més cal fer-ho. Hauria de ser una evidència intocable, però no: s’ha polemitzat sobre els dos intèrprets contractats  que van efectuar la traducció del català al castellà, i del castellà al català. I tant se val si  els diputats presents, tal com va ser el cas, no van utilitzar els auriculars del servei d’interpretació.

En el fons, el que suposo que sap greu als ciutadans és la incompetència dels partits i la ineficiència dels polítics. I més, posats a ser sensibles, en temps de crisi. Si es vol criticar la política, que sigui amb raó i no només per promoure la nostra llengua en el nostre Parlament. A Catalunya, en aquests casos, ja és una esperança mentre que sobreviure al desgast econòmic que genera al país tant inepte polític, amb casos de corrupció afegits (amb tot el que això comporta), sí que és un luxe i que no ens hauríem de permetre. En temps de crisi, com ara, encara menys.

Música / Mai Trobaràs # Sopa de Cabra