L’abans i després del Parlament 2.0

Ha estat un dinar sorpresa a Barcelona preparat des de fa setmanes per Ivan Rodon, Natàlia Touzón, Meius Ferrés i Jordi Vilanova per retre un petit homenatge a Ernest Benach per la seva etapa com a president del Parlament i pel seu llegat en l’àmbit 2.0. Ja sabem com és d’ingrata la política amb els nostres polítics, amb un esperit crític sempre necessari, però també és lloable que en ocasions es vulgui reconèixer la seva tasca durant una etapa concreta, encara que sigui a través d’actes puntuals i sense grans pretensions. El dinar d’avui, amb una quarantena de persones de l’àmbit TIC de Catalunya, ha servit per valorar també el que ha significat el canvi amb l’entrada del concepte 2.0 al nostre país i al mateix temps a la política i la cambra catalana. I Benach n’ha estat un dels pioners i dels protagonistes amb més convicció.

I això no vol dir que l’etapa de Benach hagi estat superior a les anteriors o a les que vindran, sinó que ha posat la base a un nou Parlament 2.0 que ha intentat dimensionar la política catalana a la cambra i anar preparant el terreny per a un camí inevitable (l’e-Democràcia i l’e-Govern). I fent-la pionera. Com també fan altres diputats i diputades, amb l’ús de les noves tecnologies i la implicació de  continguts, processos i diàlegs amb la resta d’usuaris. Segurament, si la nova presidenta de la cambra, Núria de Gispert, no creu en aquesta interacció o no s’ha de mostrar tal com és en canals com un blog, Twitter o Facebook, el millor és que no se senti pressionada per prosseguir la línia digital encetada. I al mateix passa amb el concepte 2.0 de la cambra. La mateixa Joana Ortega des que ha entrat al govern ha preferit tancar el seu perfil a Facebook. I és comprensible, encara que el canvi de mentalitat digital col·lectiu ja és imparable.

Edward Kennedy: “La política és com en les matemàtiques: tot el que no és totalment correcte, està malament.”