El balanç del Saloufest ja té una xifra final: 5 milions d’euros. I això en període de crisi i quan el turisme global se’n resenteix. És un bon resultat econòmic per als empresaris que aposten per aquesta trobada de joves universitaris britànics a l’inici de la primavera, amb l’arribada de més de 8.000 clients potencials a baix cost. A banda de la polèmica que s’ha generat a Salou pel model turístic que s’ha definit a la ciutat, està clar que s’ha complert l’objectiu d’amortitzar la nova seu de la festa -iniciada el 2002- d’aquests joves amb ganes de diversió. La costa catalana, gràcies al seu entorn, pot presentar una oferta molt variada per intentar atraure visitants tot l’any i pot intentar ser competitiva en qualsevol registre: des del turisme destinat a joves estudiants, amb les conqüències que se’n poden derivar, a turistes de classe alta que arribin amb un creuer de luxe. Tot és qüestió del reclam que es promocioni des dels municipis (valoració de Pere Granados) o la pròpia Generalitat (visions d’Huguet i Montilla).

En el cas de Salou, la ciutat ha definit una oferta, clara i pràctica per intentar amortizar un període de l’any que no és fàcil ocupar. S’ha tingut el mèrit de rendibilitzar-la a causa de trencar l’estereotip habitual d’apostar pel turisme familiar. I ha tingut un preu per les conseqüències que s’han originat per l’allau de crítiques i queixes. I un rendiment, tal com també passa a  Calella i Lloret de Mar. I és que com sempre alhora de passar comptes, per als catalans i, en aquest cas els salouencs, “la pela és la pela”.

Música / El Presente # Julieta Venegas