[youtube]l72UFXqa8ZU[/youtube]

Fa uns quants anys es parlava de la generació JASP, els joves sobradament preparats, per etiquetar una nova generació amb ambició i formació. Va ser la classificació per promoure els protagonistes d’una lleva que se sentien preparats per afrontar el relleu. La marca va ser també producte del bon cicle econòmic. Però ara, amb la crisi la tendència s’ha capgirat. Amb l’estrena d’aquesta nova campanya electoral, un dels protagonisme l’ha agafat la generació ni-ni, la que defineix als joves qui ara ni estudien, ni treballen. Aquest pla econòmic de crèdits salari que ha estipulat la Generalitat ha provocat la disputa del govern amb els partits de l’oposició per l’ajuda a última hora.

D’entrada, a banda de l’oportunisme de l’anunci, es continua fent llenya de l’arbre caigut amb la polèmica que envolta aquests joves però també estaria bé no oblidar tots aquells i aquelles joves que s’estant formant amb esforç i ambició per ocupar llocs de treball que faran que el nostre país estigui més preparat i sigui més competitiu. I, fins i tot, aquests joves, a més d’estudiar carreres universitàries amb futur, treballen els caps de setmana per poder pagar-se la carrera. Serien el si-si, que com que fan bé la feina i es formen amb bones perspectives, no generen portades ni polèmica. Però Catalunya necessita si-sis i que ens agafin el relleu aviat. Els nous temps cada vegada més competitius i globals ni esperen, ni perdonen.

Dia 6 de campanya: “Mirada de prop, la vida és una tragèdia, però vista de lluny, sembla una comèdia”  (Charlie Chaplin).