Ernest Benach acaba d’anunciar que es retira de la política activa, que no de la militància a ERC, tal com ha penjat en el seu bloc a Vilaweb. Els mals resultats de diumenge en són la causa, però rere la decisió hi ha un sentiment personal que és del tot comprensible: després de set anys com a president del Parlament no podia tornar a seure entre els diputats i ser un més. Fa poc més d’una hora que ho ha avançat a través del seu canal a Twitter i hi ha centenars de missatges d’altres usuaris que li agraeixen la seva dedicació durant aquests set anys. El que ha generat amb esperit 2.0, ara ho recull. Elogis, suport i ànims. Si té aquest retorn, és que s’ho ha merescut. No és fàcil el pas que ha decidit, els polítics ho saben per les ànsies que genera el poder, però és cert que els qui confiem en la regeneració política també necessitem realitats (veure-hi gent jove, il·lusionada i preparada). I aquesta n’és una amb majúscules i en forma de lliçó per tots els qui ara n’exerceixen.

És un adéu el seu i, si el valorem amb sentit d’estat, cal fer-li un agraïment per tot el llegat TIC parlamentari que ens deixa. Com a persona activa a la xarxa i com a polític 2.0. La cambra catalana ha estat pionera i és reconegut. Com era el Parlament el 2003? I com és ara? Amb errors i encerts, que tots ens cometem però que són necessaris per avançar, li agraeixo haver tingut la vocació de servei al país i confiar en la seva gent. 

Música / Roma # Manel