Juan Rosell és felicitat per Díaz Ferran.

Juan Rosell ha aconseguit avui l’objectiu que tant temps feia que perseguia: la presidència de la CEOE. Tenim un cas més, que hauríem de dir per sort, de catalans que fan el salt a la cúpula del poder espanyol en l’entorn polític, empresarial i financer. Un poder fàctic estatal més ocupat per una quota catalana i que potencia el pes i lideratge de Catalunya. Com Isidre Fainé, president de La Caixa, a la CECA; i com Isak Andic, cofundador de Mango, a l’Instituto de Empresa Familiar. Rosell ha fet bé la feina entre vestidors, aconseguint els suports vitals per a una majoria absoluta, i així doncs ho té molt fàcil per millorar el llegat del seu predecessor: el polèmic i poc efectiu Díaz Ferran -amb un final esperpèntic com a exemple empresarial-. Són temps de crisi, de falta de lideratges, però Catalunya demostra que té dirigents per liderar el procés de canvi.

És una bona notícia la victòria de Rosell, però no ens servirà de res sinó es tradueix en resultats per a Catalunya. El seu triomf és també l’ocupació d’un càrrec tan estratègic com polític i, per tant, Rosell hauria de ser sensible amb la realitat diferencial de Catalunya en el marc espanyol: tant pel que aporta com a potència empresarial com pel seu pes en el PIB espanyol. Ja que és poder i política, que Catalunya tradueixi en resultats la seva influència a la patronal espanyola. Ara, en temps de recessió i atur, aquest retorn, a banda d’històric, encara és més urgent.

Música / Give Me A Little More Time # Gabrielle