Arxiu d'etiquetes: CEOE

Fainé, Andic i ara és Juan Rosell

Juan Rosell és felicitat per Díaz Ferran.

Juan Rosell ha aconseguit avui l’objectiu que tant temps feia que perseguia: la presidència de la CEOE. Tenim un cas més, que hauríem de dir per sort, de catalans que fan el salt a la cúpula del poder espanyol en l’entorn polític, empresarial i financer. Un poder fàctic estatal més ocupat per una quota catalana i que potencia el pes i lideratge de Catalunya. Com Isidre Fainé, president de La Caixa, a la CECA; i com Isak Andic, cofundador de Mango, a l’Instituto de Empresa Familiar. Rosell ha fet bé la feina entre vestidors, aconseguint els suports vitals per a una majoria absoluta, i així doncs ho té molt fàcil per millorar el llegat del seu predecessor: el polèmic i poc efectiu Díaz Ferran -amb un final esperpèntic com a exemple empresarial-. Són temps de crisi, de falta de lideratges, però Catalunya demostra que té dirigents per liderar el procés de canvi.

És una bona notícia la victòria de Rosell, però no ens servirà de res sinó es tradueix en resultats per a Catalunya. El seu triomf és també l’ocupació d’un càrrec tan estratègic com polític i, per tant, Rosell hauria de ser sensible amb la realitat diferencial de Catalunya en el marc espanyol: tant pel que aporta com a potència empresarial com pel seu pes en el PIB espanyol. Ja que és poder i política, que Catalunya tradueixi en resultats la seva influència a la patronal espanyola. Ara, en temps de recessió i atur, aquest retorn, a banda d’històric, encara és més urgent.

Música / Give Me A Little More Time # Gabrielle

“Jo no hagués triat Díaz Ferran…”

Díaz Ferran, al final, s’ha atrevit a fer el pas i convocar les eleccions anticipades a la presidència de la CEOE i evitar mantenir-se en el càrrec de president fins el 2013. Després dels tristos capítols que s’han viscut en la seva vessant empresarial, ja tocava que fes el gest i decidís obrir el camí per als futurs aspirants a liderar l’organització empresarial espanyola. I si s’atreveix a tornar-se a presentar, és lògic que tingui totes les perdre. En temps de crisi com l’actual, Díaz Ferran no ha estat el millor exponent dels dirigents espanyols per les davallades que han patit els seus negocis com Viajes Marsans i Air Comet. A més, amb lamentables declaracions i visions de molt curta volada, amb la frase de “jo no hagués triat Air Comet per volar a cap lloc“. Díaz Ferran ha intentat resistir fins el final, però mentrestant ha anat provocant tensions amb els sindicats i mantenint pugnes amb el govern de Zapatero.

I així ha anat trempejant amb els negocis i la patronal, amb l’erosió que en causava com a símbol de representació. Si bé és cert que just fa una setmana els grans sindicats van evidenciar que també han de saber reciclar-se i adaptar-se als nous temps, sobretot després d’anys de vaques grasses, el mateix passa ara amb la CEOE i amb perfils com els de Díaz Ferran que, just ara, no és el millor exponent per aportar credibilitat, confiança i lideratge a un estament que representa el panorama empresarial. Cal un canvi, més líders exemplars i un nou estil de presidència.

Música / There Is Power In A Union # Billy Bragg