Arxiu mensual: agost de 2011

L’efecte Twitter en l’huracà Irene

L’efecte de l’huracà Irene a la costa est dels Estats Units ha provocat un altre fenomen a internet a través de l’allau d’informació que els usuaris generaven en xarxes socials com Facebook i Twitter. Amb l’etiqueta o hashtag #irene #hurricaneirene s’ha pogut informar i al mateix temps intercanviar informació entre els governs, les organitzacions humanitàries i els ciutadans. Com va passar amb les revoltes socials al nord de l’Àfrica o amb el terratrèmol del Japó, a gran escala com són els Estats Units, la nova societat “connectada” està oferint uns canvis comunicatius i unes transformacions fins fa poc impensables. A tots nivells (amb enllaç). Amb mitjans de comunicació i portals que s’obrien al nou periodisme social per anar seguint la trajectòria de l’huracà de sud a nord del país. I als Estats Units, la dimensió dels anomenats social media encara és més espectacular: per quantitat de persones i extensió del territori. Per això, Twitter es va convertir en una font d’informació, auxili i agraïments durant la tempesta, i al mateix temps un canal per compartir experiències.

Una vegada més, és l’era de la revolució digital i la demostració de com es propaga la informació a l’instant a escala global per ser compartida. I aquesta transformació tan ràpida està provocant nous canvis empresarials (periodisme, música…), comercials (compres) i noves fórmules educatives. Amb milers d’exemples que ho confirmen. Facebook, mateix, ja és el mitjà més potent de captació de la història. És la suma de  canvis imparables perquè els nadius digitals són cada vegada més internautes, consumidors i dependents del mòbil.

Chris Brogan: “Hi ha un ésser humà darrere cada tweet, blog i correu electrònic. Recorda-ho.”

La retirada forçada de Steve Jobs

[Youtube]6zlHAiddNUY[/Youtube]

Steve Jobs ha hagut d’anunciar una decisió forçada: deixar de ser el cap executiu d’Apple a causa del càncer que pateix. El gran visionari d’aquest canvi de segle deixa un llegat d’admiració mundial i una companyia que és un referent d’innovació, superant fins i tot Google, Facebook, General Electric, Nike, Nokia… Al mateix temps que s’aparta del dia a dia de la companyia, Jobs ha anunciat qui vol que sigui el seu substitut.: Acostumat a visionar l’ús de les noves tecnologies a escala global, d’ençà la seva malaltia que ja anava planificant les fases de la companyia amb la visió que ens té acostumats. En aquest conjunt de frases, ja deixava clar (la número 7) quin era el seu pensament: “El meu treball és fer a tot l’equip executiu el suficientment bo perquè siguin el meus successors.” I d’aquí surt el nom de Tim Cook.

Admiro Steve Jobs perquè ha sabut liderar les expectatives de canvi digital i tecnològic a la societat. Es podria dir que ha canviat les vides dels “religiosos” de la marca Apple. Té consumidors globals molt fidels perquè Apple és una de les companyies que més productes radicals ha llançat al mercat en les últimes dècades: iPod, iTunes, iPhone, iPad… L’iPod, per exemple, ha significat una manera totalment diferent d’entendre la música. I què dir de l’iPone! O l’iPad! I no ens podem deixar Pixar, que ha suposat un altre trencament en el cinema amb les pel·lícules d’animació. Sempre trenca les cadenes d’innovació de la competència i se salta una generació.

I l’admiro perquè ha trencat els conceptes clàssics empresarials de finals del segle XX per potenciar altres ordres professionals: la capacitat artística, el disseny, la passió, la creativitat, el talent… I els ha sabut hibridar: ordre i fantasia, control i passió, talent i innovació. Un nou “management” que aposta per la combinació de la creativitat en estat pur, les idees disruptives, vendes amb guanys a escala global i desig de marca.

Henry Ford: “Si li hagués preguntat a la gent què volien, m’haguessin dit que un cavall més ràpid.”

Generació Guardiola

[Youtube]uwDrzKToe8Q&feature=fvst[/Youtube]

He recuperat el vídeo de la presentació de Pep Guardiola com a entrenador del Barça -juny del 2008- perquè m’agrada el que proclama i com s’explica. Fa només tres anys del seu discurs inicial i la seva visió personal i futbolística continua vigent des del primer dia. La  filosofia li està donant resultats, èxits, títols i la satisfacció de fer la feina ben feta. Continuo admirant com lidera la plantilla i com en temps de crisi, quan falten hi ha més desmotivacions que esperances a la societat, ell continua cohesionant la plantilla i aplicant una metodologia que serviria per a qualsevol manual empresarial: talent, professionalitat, resultats, esperit d’equip, humilitat, respecte pel rival…

Ha cohesionat cada any la plantilla i ha sabut treure-li cada temporada el màxim rendiment. Són ja tres anys a la banqueta blaugrana, amb la pressió que això comporta i el desgast personal que suposa. Ell n’és conscient i els seus col·laboradors, també. Són els primeres en exigir-se i desgastar-se, quan ja fa anys que tenen la vida resolta. Però, de moment, no es volen aturar (encara que la pausa no sembla lluny). I amb registres únics i que semblen insuperables, amb onze títols ja i va camí de més rècords. Un que és clau en el joc, per exemple, és que el Barça ha superat els rivals en el control de la possessió de la pilota en tots els partits que ha disputat. I són més de 150. Ho va anunciar com a proclama fa tres anys i ho demostra tres anys després: amb joc, amb victòries i títols. I despertant una admiració global que, per sort, gràcies a la nova era comunicativa digital la marca Barça pot tenir ressò mundial a l’instant sense ser filtrada pel poder mediàtic de Madrid.

Johan Cruyff: “El futbol sempre s’ha de jugar de manera atractiva, has de jugar de manera ofensiva, ha de ser un espectacle.”