Costarà pair aquesta “Operació Pretòria”. La política catalana intenta no prendre mal i entre tots arriba el moment de “no tirar de la manta” per no perjudicar-se més entre un i altres i per no empetitir encara més un país tan petit. Hi ha molt més del que ha sortit a la llum pública, la majoria dels polítics en són conscients, i la societat, també. Però vist per la pròpia classe política és obvi que pensin que tampoc cal generalitzar ni qüestionar el sistema “quan a tots ens ha anat tan bé”. Però no hi estic d’acord. Després d’aquest “estat de shock”, és hora de reinventar-se, tornar a començar i no cal buscar altres comparacions, com ara amb la justícia -que també-, per avisar que potser no tot canviarà tan fàcilment.

Cal ser valents, afrontar les realitats, reconèixer que s’ha especulat amb l’administració pública i molt amb el diner públic, i que és necessari encetar una nova era, com ha passat amb tants altres apartats de la societat, per no viure del passat. D’acord que no es pot desmerèixer tant la política, ni els polítics però per avançar, poder mirar el futur amb garanties, pensar en les noves generacions i buscar la complicitat de la societat no cal preferir atacar per així defensar-se. Llei de partits i finançament de partits, amb la repercussió que pot tenir en el finançament de l’administració local -compte amb aquest tema-. Per exemple, què costen les estructures dels partits polítics? Són viables? Si es vol un canvi, més transparència i l’honor de gestionar l’administració i els diners públics, són necessaris altres mètodes, idees i valors per adaptar-se als nous temps.

L’Operació Pretòria, que és l’evidència del dòping de la política, passarà a la història mentre que la política, la democràcia i el país, no. Hi són. I no necessiten el dopatge per progressar. Tot al contrari. És hora de posar en valor aquella línia tan fina i subtil entre el bé i el mal quan es té el poder de gestionar.

Música / Lovers in Japan # Coldplay