Díaz Ferran, al final, s’ha atrevit a fer el pas i convocar les eleccions anticipades a la presidència de la CEOE i evitar mantenir-se en el càrrec de president fins el 2013. Després dels tristos capítols que s’han viscut en la seva vessant empresarial, ja tocava que fes el gest i decidís obrir el camí per als futurs aspirants a liderar l’organització empresarial espanyola. I si s’atreveix a tornar-se a presentar, és lògic que tingui totes les perdre. En temps de crisi com l’actual, Díaz Ferran no ha estat el millor exponent dels dirigents espanyols per les davallades que han patit els seus negocis com Viajes Marsans i Air Comet. A més, amb lamentables declaracions i visions de molt curta volada, amb la frase de “jo no hagués triat Air Comet per volar a cap lloc“. Díaz Ferran ha intentat resistir fins el final, però mentrestant ha anat provocant tensions amb els sindicats i mantenint pugnes amb el govern de Zapatero.

I així ha anat trempejant amb els negocis i la patronal, amb l’erosió que en causava com a símbol de representació. Si bé és cert que just fa una setmana els grans sindicats van evidenciar que també han de saber reciclar-se i adaptar-se als nous temps, sobretot després d’anys de vaques grasses, el mateix passa ara amb la CEOE i amb perfils com els de Díaz Ferran que, just ara, no és el millor exponent per aportar credibilitat, confiança i lideratge a un estament que representa el panorama empresarial. Cal un canvi, més líders exemplars i un nou estil de presidència.

Música / There Is Power In A Union # Billy Bragg