Arxiu de la categoria: Comunicació

“Thank You & Goodbye” Murdoch

[Youtube]H3SfSBjo7YE[/Youtube]

Un dels magnats de referència del món com és Rupert Murdoch ha ofert una de les imatges més decadents aquests dies (un bon resum a BBCMundo). Per molt imperi periodístic que tingui i per molt que sigui un model a desitjar per a molts grans empresaris de la comunicació, la compareixença davant d’una comissió del Parlament britànic posa en evidència que hi ha un model de periodisme sense escrúpols i sensacionalista que trenca els fonaments del que haurien de ser els principis periodístics. Ja no es tracta del famós off the record convertit en notícia sinó concentrar informació per tenir poder i convertir un diari sensacionalista com The News of the world en una eina maquiavèl·lica.

Les imatges d’ahir per l’intent d’agressió i la declaració de Murdoch al costat del seu fill James parlen soles. És indefensable que un magnat com ell es defensi declarant que no sabia res de les escoltes telefòniques, malgrat va admetre sentir-se “avergonyit”. Està tenint el final que mereix aquest cas: un imperi mediàtic contra les cordes i un magnat víctima de les seves pròpies ànsies de poder, influència i riquesa. El diari s’ha acomiadat dels lectors amb un Thank You & Goodbye, que seria com dir-li Thank You & Goodbye Murdoch!

Albert Camus: “Una premsa lliure pot ser bona o dolenta, però sense llibertat, la premsa mai serà una altra cosa que dolenta.”

Una estrella i vacances a casa nostra

[Youtube]Je2GLJ6ogmU[/Youtube]

Estrella Damm acaba de presentar el tercer anunci de la sèrie Mediterràniament. Diríem que és el que obre la temporada d’estiu de les campanyes publicitàries (creat per l’agència Villarrosàs) i aquest matí les xarxes socials ja n’anaven plenes. Opinions de tot tipus, encara que l’objectiu de l’empresa cervesera és el mateix: identificar la marca amb la Mediterrània com a essència dels nostres valors; una història en la qual tots ens hi podem identificar; un rodatge poc convencional i el descobriment d’una cançó-grup.

Aquesta vegada la filosofia és demostrar que es poden passar les vacances d’estiu a casa nostra, a la Costa Brava, en temps de crisi. D’acord que hi surt elBulli, però el missatge és el de treballar i no presentar un establiment on cal fer una gran inversió per gaudir-ne. A més, el mini relat és també en forma d’homenatge ara que ja és a punt de tancar i també als aprenents de joves cuines que s’han volgut formar a elBulli. I són temps de crisi i és lògic que els creatius els vulguin tenir en compte. Aquesta vegada, però, la cançó no està al nivell de les dues anteriors edicions. Al “I wish that I could see you soon”, de Herman Düne, li falta enganxar. 

I dilluns que ve s’estrena a la televisió en horari de màxima audiència però, avui, ja els usuaris de les xarxes socials se l’han fet seu.

Philip Kotler: “La millor publicitat és la que fan els clients satisfets.”

“Aicnàlubma” del mestre Puyal

Denses però brillants i que arriben en un moment de grans canvis comunicatius aquesta mena de memòries que Joaquim Maria Puyal, que les ha volgut publicar titulant-les Ambulància però a la inversa: “Aicnàlubma” (Columna Edicions).   Són un conjunt de reflexions en veu alta que radiografien el periodisme al nostre país i que m’agraden perquè tenen una visió transversal, gens corporatives en temps de grans grups mediàtics i ben afinades des de la visió nacionalista.

Puyal admet que no és un llibre comercial, que ha volgut publicar tots aquells apunts que, amb el pas dels anys, ha anat acumulant amb el seu pas per la televisió i la ràdio. Que són molts. És un referent i un històric de la professió que en els darrers anys s’ha abocat a les retransmissions del Barça, però tot i això evidencia que tenia ganes d’analitzar el periodisme més enllà del futbol i les classes universitàries. I d’acord que ja els té fets, ell mateix ho reconeix, i podia haver picat alt amb un “llibre Barça” sobre els presidents Laporta i Rosell o bé els “grans” Guardiola, Messi, Xavi, Puyol… i picar fort per Sant Jordi. Però volia parlar de la “cosa”. I amb dosis de valentia i sense lligams.

I la “cosa” està en transformació per la crisi i l’entrada d’internet. I Puyal no vol rendir comptes amb ningú, ni tampoc plasmar una visió negativista, encara que les “perles” hi són alhora de valorar el domini espanyolista, el control legislatiu, el poder dels grans mass media, la simbiosi poder-mitjans, la crisi del paper per ser rendible, unes televisions  comercials a qualsevol preu, els drets dels espectadors, els missatges, i els mitjans d’una “Catalunya que és una nació sense estat propi”. Gràcies mestre!

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchai: “Mentre no escrigui sobre el govern, la religió, la política, i altres institucions, sóc lliure d’escriure qualsevol cosa.”