El dèficit de l’Estat es multiplica per cinc

El secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, ha presentat avui un mal indicador per a la nostra economia, en anunciar que el dèficit de l’Estat espanyol el novembre va ser de 71.524 milions d’euros en termes de comptabilitat nacional, xifra que equival al 6,79% del PIB, i representa que és un dèficit és cinc vegades més gran que el registrat en el mateix període del 2008, quan la xifra va ser de 13.967 milions. No és gens esperançadora aquesta dada en un moment en el qual l’economia espanyola necessita símptomes de reactivació amb urgència. Pensar en la liquiditat de l’Administració Pública en un cicle de crisi com l’actual desanima també als qui n’estan pendents de rebre encàrrecs després de guanyar els concursos, ja que cobrar a molts mesos vistos no genera confiança. En el fons, abans del “mal” any econòmic que ens han previst per al 2010, podríem afirmar que estem en el camí de la recuperació? Això és el que pretén transmetre el govern espanyol, però no hi ha indicadors reals, com passa en països tan propers com Alemanya i França. La realitat és que el crèdit i el deute que abans era privat s’ha augmentat i transferit a l’Estat sense resoldre els grans problemes. Però els deutes hi són per pagar-los i tard o d’hora s’ha de fer. O no? 

Música / You’ve got a Friend # Celine dion, Shanaia Twain, Carole King & Gloria Estefan

El pla català anticrisi

Ha trigat molt, però finalment ha arribat el pla català anticrisi, tot i que no presenta grans novetats més enllà de l’escenificació de l’acord entre govern, sindicats i patronal. Amb un guanyador que suport reforçat amb l’oportunisme del moment: el president Montilla. La inversió total d’aquest Acord Anticrisi és de 5.700 milions d’euros, encara que la majoria ja s’estan executant. Per tant, com a novetat “d’urgència” cal destacar que els autònoms que es quedin sense feina podran accedir a una ajuda de 425 euros durant mig any, vinculada a una obligació de formació i a seguir un itinerari actiu d’inserció. El conjunt de trenta compromisos adquirits amb els agents socials i econòmics pel foment de l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social volen demostrar que hi ha una “via catalana” per sortir de la crisi. Però sense una dotació pressupostària important i més suport a l’emprenedoria, tampoc es poden fer “miracles” a curt termini. Segons els analistes, el 2010 serà un mal any per a la nostra economia i la reactivació encara trigarà uns anys més per les conseqüències de la fallida del sistema financer i l’esclat de la bombolla del sector de la construcció. La imatge de l’acord és l’evidència que es volen establir les noves bases per a un model econòmic just a menys d’un any per a les eleccions catalanes. Més val tard que mai (ja ho voldria el mateix Zapatero), malgrat les presses.

Música / They don’t believe # Russian Red

Final d’any de fusions de televisions

Escoltava aquest migdia parlar Jaume Roures a Punto Radio sobre la fusió entre La Sexta i Antena 3 i ha quedat un interrrogant obert i discutible. Roures, sempre clar, ha argumentat que el motiu principal de l’aliança és per poder oferir una oferta gratuïta de més qualitat «per les sinergies que es poden crear a través d’aquest nou procés». És evident. Com també ha anunciat que, amb la fusió, s’aconseguirà que la TDT de pagament també pugui ser de més qualitat i sigui més assequible. Previsible. I ha posat l’exemple de la reducció del preu que s’ha fet amb la compra de partits de futbol a través de Gol TV. I ha sentenciat sobre la seva estratègia que “no hi haurà pèrdues d’identitat perquè es potenciaran les dues cadenes”.

Però la concentració de La Sexta i Antena 3 i Telecinco i Cuatro, està al caure, també poden generar altres tipus de sinergies, com el mateix perill sobre el qual ha alertat el mateix Roures, que ha reconegut que «em farà gràcia llegir l’editorial d’El País el dia que, finalment, Telecinco arribi a un acord amb Cuatro». Té raó. Noves fusions, nous perills: més concentració de poder i més influències. Per això, ha anunciat la seva proclama, que s’ha convertit en un avís directe a la competència, especialment el seu gran competidor, el Grupo Prisa: «la nostra ètica periodística no passa per utilitzar els nostres mitjans per defensar els nostres propis mitjans».

Música / Getting Away With It # James

Pedro fa història en el Barça de Guardiola

Pedro Rodríguez, Pedrito, és un dels jugadors que encarna aquest cicle inicial de Pep Guardiola al Barça. Si fem la vista enrere, probablement, pocs tècnics s’haguessin atrevit a donar l’oportunitat de quedar-se a la primera plantilla del Barça. I més, amb la qualitat i talent d’aquesta davantera: Messi, Henry i Ibrahimovic. I encara més, donar-li l’oportunitat de jugar. Però el jugador canari ha sabut aprofitar la seva qualitat per reivindicar-se en els moments més oportuns i s’ha convertit en un històric del club blaugrana i de les estadístiques de la UEFA en marcar en les sis competicions d’aquesta temporada: Supercopa d’Europa, Supercopa d’Espanya, Lliga, Copa del Rei, Lliga de Campions i Mundial de Clubs. Un gran mèrit: és la sensació que surt Pedro i marca. És un dels revulsius d’aquesta campanya i ja ho va demostrar amb el partidàs recent contra l’Inter del Camp Nou. I jugant d’extrem pur, una posició que cada vegada costa més de trobar en el futbol modern i que evidencia quin és l’estil de joc que reivindica Pep Guardiola i la seva mentalitat d’apostar pel talent, el joc ofensiu i creure en els joves del planter. Pedro és una confirmació més d’aquest Barça que serà llegendari.

Música / Unchained Melody # U2

El camí de l’esperança

M’agrada que la consulta per la independència que s’ha celebrat avui a Sant Jaume de Frontanyà s’hagi viscut com una festa. El resultat era previsible, tot i que ha estat rotund: el si ha tingut 18 vots a favor i 1 vot en contra, amb 21 censats. A les sis de la tarda s’ha tancat l’urna al municipi més petit de Catalunya, que ha celebrat la consulta un dia abans que la resta de 166 municipis, que ho faran demà, convertint-se d’aquesta manera en el segon poble que celebra una iniciativa d’aquestes característiques, després d’Arenys de Munt.

La de Sant Jaume de Frontanyà ha estat la primera consulta que s’ha celebrat aquest cap de setmana, on se’n preveuen un total de 167 en una primera onada, amb unes 700.000 persones que poden fer ús del seu vot. És una procés esperançador, motivador i que neix de la inèrcia de la tan invocada pels polítics “societat civil”. Arenys va ser un èxit i ara és el moment que aquesta bola de neu vagi agafant velocitat i grandesa. Fins i tot, Le Monde demana a la UE que tingui en compte el resultat de les consultes

Música / I Can Let Go Now # Luciana Souza

S’acosta un il·lusionant 13-D

Després del referèndum d’Arenys de Munt, tornen aquest diumenge les consultes populars sobre l’autodeterminació de Catalunya amb el suport de moviments nacionalistes i dels partits catalanistes. M’agraden aquests actes desacomplexats i motivadors per al sentiment de país. Aquesta vegada el que va iniciar Arenys de Munt el 13 de setembre tindrà una repercussió que arribarà a uns 160 municipis (uns 700.000 electors) gràcies a una societat civil amb ganes de “tirar pel dret”. Espero que sigui una festa i que tot allò que surti del poble, dels seus ciutadans, pugui tenir la força necessària per convertir-se en un clam de realitats. Els ciutadans ho necessitem i el país, també. El més fàcil sempre és criticar-ho i veure el got mig buit, però quan arriben aquests moments són com petites dosi de victòries. No sabem si el país està preparat, tot i que alguns dels seus ciutadans sí que ho estan. En el fons, són etapes d’un procés que cal anar afrontant amb optimisme, mentre per pessimisme, ja tenim el recorregut del Nou Estatut, que es troba “frenat” a la seu del Tribunal Constitucional, que fa tres anys que examina que diu “la part contractant de la  primera part serà considerada com la part  contractant de la primera part”, després de les paraules al vent pronunciades a Catalunya per Zaptero quan volia ser president del govern espanyol.

De ben segur que totes aquestes manifestacions de la més pura democràcia quedaran enregistrades en la memòria d’un poble que clama la seva llibertat. I juntament amb el vot dels adults ens hem de quedar amb la mirada dels infants que els acompanyen en un gest de llibertat de ser i de caminar cap a un futur nou i millor. Són moments únics, irrepetibles i mai vistos es la nostra història de país. No els oblidem i assaborim-los amb total harmonia d’esperit.

Música / Shine On # RIO

Primera fira-mercat sobre l’etiquetatge en català

L’Ajuntament de Girona està impulsant la I FiraMerCAT de productes etiquetats en català per al primer cap de setmana de juny de 2010, dies 4, 5 i 6 de juny. Serà la primera vegada que es durà a terme una iniciativa d’aquestes característiques i la idea és concentrar durant tres dies a Fira de Girona empreses i comerços dels Països Catalans perquè exposin els seus productes i al mateix temps s’intentarà planificar diverses accions per proure’n la seva compra. L’objectiu és que hi siguin presents tots els qui etiqueten els seus productes en català a banda d’altres llengües, independentment del nombre, però el requisit és que almenys sigui en català. Des de l’Ajuntament gironí, David Pujol és qui impulsa la fira-mercat i està satisfet, de moment, del suport que està rebent del govern català i les empreses que etiqueten en català, amb gestions fetes a la Catalunya Nord, les Illes i el País Valencià. En temps de crisi, aquesta és una bona iniciativa per demostrar la vigència de l’etiquetatge en català i la importància que empreses, entitats i estaments com ajuntaments i universitats comprin els seus productes que estiguin etiquetats en català. Si s’aconsegueixen acords de futur en aquest sentit és on també radica la importància d’aquesta trobada.

Música / Descobriment # Roger Mas

L’enfrontament de dues filosofies

[youtube]XdsmTuhRYdc[/youtube]

El clàssic d’anit va ser l’enfrontament de dues filosofies futbolístiques, amb un final que va demostrar que a base de milionades no es guanyen els grans partits. El Madrid, amb tot el que ha invertit amb el retorn de Florentino Pérez, no s’ha pogut treure l’espina del 2-6 al Bernabeu, aquell resultat que tan mal va fer a Madrid la temporada passada. Encara cou. Doncs bé, mig any després, el Barça continua demostrant que aquesta pot ser una altra gran temporada gràcies a una concepció futbolística basada en el talent, el sacrifici, el valor d’un equip i el planter. Un esperit inculcat per Pep Guardiola que va més enllà del que després pot transpuar per la rivalitat entre Catalunya i l’Estat espanyol, ja que, per exemple, diumenge el titular de l’ABC era: “El Madrid, en territorio Estatut“. Vergonyós. Sort que al camp no es va polititzar el duel i el públic, novament, va donar una lliçó de comportament. L’evidència esportiva que els milions no fan la felicitat i la crua realitat política que després de tres dècades de democràcia, tot i els nostres esforços, a Madrid continuen sense entendre els catalans. Qüestió de poder, quina llàstima!, perquè és el que només ens fa falta.

Música / Toca’s Miracle # Fragma

Tot esperant la dignitat del Constitucional

Després de la iniciativa històrica d’ahir amb l’editorial conjunt de dotze diaris editats a Catalunya, tal com era d’esperar, han arribat les dures crítiques des de la Brunete mediática. I del PP, és clar, i especialment del diari El Mundo. Ha fet molt mal a la dreta espanyola aquesta unitat periodística a favor del Nou Estatut i més encara si hi donen suport la societat civil i entitats i clubs esportius com, fins i tot, el Barça. I tot perquè s’esperava, com s’havia especulat des de La Moncloa, que la sentència de l’Estatut es podria anunciar aquesta setmana. Però és obvi que el soroll mediàtic no interessa al tribunal. El resultat global d’aquest unitat editorial ha estat un clam i un elogi: unió en temps de crisi i text conjunt per fer més unànime la proclama. Alhora però, amb la reivindicació s’ha deixat en evidència la unitat política que, una vegada més per culpa dels interessos partidistes, continuem sempre més dividits que units. El mateix president del Parlament, Ernest Benach, ho reclamava ahir.

Tot esperant com queda la retallada del Nou Estatut pels deu membres del Constitucional, que per força han de defensar aquesta Constitució tan desfasada i ambigua, periodistes, societat i polítics hem expressat la dignitat de Catalunya. I la reacció exposa que tres anys després també està quedant en evidència la dignitat del Constitucional. Si van perdent la dignitat es van convertint en més indignes.

Música / Always # Switchfoot

Creu de Sant Jordi per a Pep Guardiola

 

Pep Guardiola continua donant lliçons de professionalitat i excel·lència a mida que passen els dies. La temporada passada, la del seu debut al primer equip, va ser històrica amb el triplet -Lliga, Copa i Champions- i sembla irrepetible però, anit, en un partit clau per a la Lliga de Campions, el tècnic del Barça va tornar a evidenciar el que significa ser un entrenedor d’alt nivell i alhora liderar un grup humà. Cada vegada més intenta superar-se a base de dosis de professionalitat, sacrifici, talent i constància. I amb un suport total en el compromís d’equip, generant sempre fortaleses de grup, i alhora amb una alta efectivitat. Contra l’Inter no hi eren Messi i Ibrahimovic, però ni abans ni després de l’enfrontament es va lamentar ni queixar. Resultat final: va ser el “retorn” del Barça de la temporada passada i amb set jugadors de casa damunt del camp: Valdés, Puyol, Piqué, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta i Pedro. I a la segona part van entrar Bojan i Dos Santos.

I diumenge ve com a líder el Madrid de Cristiano Ronaldo i Kaká i passi el que passi en el “clàssic” , tornarà a ser una prova de foc més per a Pep Guardiola, que em sembla encertat que no concedixi entrevistes i es limiti a les tradicionals rodes de premsa. Té molta facilitat de paraula, és bon orador i comunicador i , a més, es “mulla” i parla clar i català, respectant sempre les preguntes dels periodistes. Ell tornarà a ser diumenge el gran referent i estic segur que la seva passi el durà a viure el clàssic com si estés damunt el camp. Ahir mateix, va alliçonar Mourinho perquè l’excel·lència comença per ell mateix i el seu equip tècnic.

Per tot això i més com a gran exemple a valorar en temps de crisi, sóc partidari que rebi ja la Creu de Sant Jordi.

Música / Good Bye Lenin # Yann Tiersen