Desconcertats amb els impostos

Al final, com era d’esperar, el govern espanyol apujarà els impostos. Era el més previsible degut a la situació en què troba econòmicament l’Estat i la necessitat que té de disposar de liquiditat -altrament dit moderació fiscal-, ja que la crisi econòmica també ha provocat els seus efectes a nivell públic i també en tots els nivells: estatals, catalans i locals. Tot i ser una mesura que l’executiu de Zapatero no voldria adoptar, tots els fronts oberts requereixen un altre augment dels impostos. Però a banda de la decisió, el govern espanyol ha donat una imatge de desconcert preocupant en un moment tan delicat econòmicament parlant com aquest. Blanco ja no va estar encertat en l’avançada de les seves declaracions i la ministra Salgado també ha evidenciat una manca de lideratge al respecte. Finalment, Zapatero ha hagut de reconduir l’estratègia però ha demostrat una feblesa executiva a causa de la improvització (tampoc l’economia és el seu fort).

Amb Solbes com a ministre, la confiança amb el govern de Zapatero ja es va deteriorar des de fa un any i ara que arriba realment l’hora de la veritat, Salgado també dóna les mateixes vibracions preocupants. I mentrestant, les previsions sobre el futur de l’economia espanyola no són ecoratjadores i la realitat és que les potències econòmiques mundials ja es comencen a reactivar. Al pas que anem, encara s’engrandeix més la figura de Rato com a ministre d’Economia. Amb Sarkozy o Obama potser ho seria.

Música / Poison Prince # Amy Mcdonald

Ja només falta la sentència per la Diada

El govern català ja està preparat per acatar la sentència del Tribunal Constitucional sobre el Nou Estatut. Saura ens ho va evidenciar ahir en la seva compareixença com a portaveu de l’executiu, després del retorn de les vacances d’estiu. Gens esperançador. Com si fos un cavaller entregat, amb l’espasa tocant a terra i no mirant el cel. Tant esforç, tantes esperances i tant soroll mediàtic en plena crisi econòmica per acabar acceptant una retallada de mínims i, nosaltres, ni preparats per a la lluita. Com era d’esperar. A vegades, més valen els silencis. I aquí si que no és qüestió de feeling, ja que mai l’hem tingut. Segurament, estem condemnats a invocar el famós i conservador “peix al cove” del president Pujol. I, per cert, el Nou Estatut hauria de ser tan important que hauria de ser passar molt per sobre dels rèdits electorals d’un i altre partit.

La sensació és que estem acostumats a aquest tipus de derrotes morals i ja només faltaria que ens l’anunciessin l’Onze de Setembre. Potser, en el fons, és que Catalunya ja està bé com està com a comunitat. I el mateix passa amb l’Estat espanyol, governi qui governi. Potser, res ha de canviar, tant en un sentit com en un altre.

Música / I Gotta Feeling # Black Eyed Pace

La grip nova que vindrà

No és gens esperançador escoltar les previsions del govern espanyol respecte la progressió de la grip nova en trobades reestringides tant mèdiques com polítiques. De moment, per mantenir la prudència social, els missatges públics intenten donar una sensació de control, però no hi ha aquesta normalitat en els nostres governants, que necessiten guanyar temps per trobar la tan esperada vacuna i que es pugui comercialitzar a temps. La demostració més evident és que ja hi ha quinze víctimes mortals a l’Estat que és un missatge real que no convida a l’optimisme sobre què pot passar respecte la grip nova quan comenci el curs escolar i la normalitat a les feines després de les vacances. Tot i que és pesat l’alarmisme que generen les pandèmies, ja que les persones temem altres perills més quotidians, la grip nova tindrà una penetració alta i tot l’arsenal de medicaments no hi ha l’antídot apropiat. I mentre no es trobi la vacuna, el desconcert actual anirà creixent i els centres mèdics és probable que quedin saturats de consultes i sense la possibilitat de donar la resposta mèdica necessària. Mal presagi per a un període sense bonança econòmica.

Música / Don’t Lie # The Black Eyes Peas

El servei també és important

És curiós veure aquests dies com cafès, terrasses i restaurants de la Costa Brava Centre presenten una bona imatge de clients, tot i parlar-se tant de la crisi. No es respira l’ambient de recessió sinó la sensació d’un estiu més, encara que ja queda menys d’un mes pel considerat setembre “terrífic”. O sigui: quan comenci a produir-se encara més la davallada econòmica i uns registres d’encara més atur. Però, de moment, la imatge del retrat és esperançadora a l’espera de les dades finals, que òbviament seran inferiors a les registrades en l’època de la bombolla immobiliària.

És també un temps de canvi i alguns empresaris del sector de la restauració ho comencen a entendre. Cal tornar a la mentalitat de temps enrere i guanyar-se el client i no deixar l’atenció a mans de qualsevol persona acabada d’arribar al país. Aquesta visió restava punts tot i el conformisme general a causa de la bonança. A banda del factor de la qualitat, un exemple és el bon servei, amb professionals que entenguin la seva professió i sàpiguen tractar al client com es mereix. És agradable sentir-se ben tractat i no és cap excusa que els professionals que es dediquen a l’hoteleria siguin, en general, els més mal pagats. Sempre hi ha la màxima fàcil del “torni vostè demà”. Amb qualitat i un bon servei sempre serà més fàcil, ja que l’entorn és impagable tot i les constants desgràcies urbanístiques que algun dia haurien de tenir culpables.

Música / Celebration # Kool & The Gang

L’èxit de Damm i Formentera

S’escolta la música a la ràdio i ja visualitzes la cervesa Damm i l’illa de Formentera. És l’èxit publicitari d’aquest estiu amb la cançó Summercat de Billie the Vision and the Dancers. Un fórmula televisiva que ha funcionat a la perfecció -per tant, cal felicitar els creatius i valorar el mèrit de l’aposta final- i que evidencia el que ja és lògic: moltes altres poblacions o indrets voldrien un espot similar per a l’estiu vinent. O l’hivern, és clar. Música, cervesa, estiu, una illa per passar les vacances, evasió i ganes de fer amistats. És cert que, precisament, Formentera no és prou representativa per transmete aquestes sensacions als espectadors, però han aconseguit combinar una marca que desperta boon feeling. Per això hi ha guanyat Damm, Formentera i el mateix desconegut grup suec. I en el fons, ja sabem que en publicitat no és gens fàcil obtenir els resultats desitjats, tot i que els anuncis de begudes, cotxes, perfums i telefonia sempre són els més atrevits i innovadors. Per això, vist l’espot, dóna la sensació que el que menys compte és el producte i que et destaquin el seu valor afegit perquè l’hagis de comprar. Volen, subliminalment, que t’agradi.

Música / J’y Suis, J’y Reste # Zebda

El “cas Gürtel” s’emporta Luis Bárcenas

El “cas Gürtel” és flagrant i al final s’ha cobrat una de les víctimes més esperades i el PP ha pactat la sortida de Luis Bárcenas. Tot i que és obvi que la “cosa” no s’acaba aquí, de moment és un primer pas important.  D’entrada, si Bárcenas és innocent o culpable ho ha de dir la justicia, tot i que cal valorar que, especialment, als càrrecs públics se’ls ha de pressuposar una honestedat i ètica de cara al servei públic. L’essència política, clar. Però en el moment que queden oberts molts dubtes és quan caldria prendre mesures i que s’aclareixin els temes. És lògic que tots els partits facin front comú defensant la innocència dels seus dirigents fins que no es demostri el contrari, però han de ser conscients que la maquinària moltes vegades ha de realitzar segons quines tasques obscures perquè l’aparell funcioni. Però aquestes maniobres no sempre es poden defensar legalment. I si a aquest senyor l’acaben comdemnant, el PP haurà de donar explicacions als milions de ciutadans que representen. A  banda, és clar, que després el PSOE s’ho cobri i altres partits en treguin el seu rèdit.

En el fons, el “cas Gürtel” té punts negres a totes bandes i té molts fronts oberts i massa implicats que Bárcenas s’ha dedicat a cobrir les esquenes fent la feina bruta. Ni més ni menys. O sigui, que ara també cal demanar rapidesa a la justícia per quan més aviat es resolgui el cas millor per a tots.

Música / I’m Yours # Jason Mraz

En crisi i sense diàleg social

La mesa del diàleg social continua sense arribar a un acord en un moment delicat de la nostra economia. El govern espanyol, la patronal i els sindicats han accelerat les reunions a última hora per trobar el pacte desitjat abans no acabi juliol, tal com l’executiu estatal havia previst. Però en les darreres setmanes més que avançar-se en les negociacions, ha donat la sensació que s’han allunyat les postures. La CEOE continua ferma en la defensa de la seva tesi: insisteix en la rebaixa de 5 punts de les cotitzacions socials. Però el govern espanyol i els sindicats si oposen i tant Zapatero com Corbacho ja ha anunciat que proposen retallar-les 1,5 punts de manera temporal, ja que consideren que la petició dels empresaris posaria en perill el sistema de pensions.

Queden just cinc dies per veure si, finalment, s’arriba a un acord però les sensacions no són bones. Tant per les presses finals, amb el sopar forçat de Zapatero a La Moncloa per buscar la foto final, com per la sensació d’improvisació. Fa massa mesos que l’economia espanyola ha entrat en davallada i que els indicadors tendeixen a empitjorar en cada registre i no és esperançador observar com el govern espanyol està disposat a aprovar per decret llei els ajuts als desocupats (el 13 d’agost). La crisi és prou important com per no haver de forçar un pacte d’aquestes característiques i tampoc mereix que no hi hagi acord en el diàleg social. Ni un equilibri esperançador a curt i llarg termini perquè tenim urgències. Amb empresaris i govern dividits, encara serà més complicat superar aquest cicle.

Música / Back When You Were Good # The Hours

Debat monogràfic sobre el finançament

Escoltant aquest matí el debat monogràfic sobre el finançament al Parlament, continuo pensant que la política catalana necessita sempre quedar dividida en l’oratòria més enllà de l’acció. Siguin petites o grans qüestions de país, la sensació és que mai acabem tenint motius de celebració, sobretot, les que ens fan dependre del govern espanyol. Com un sí, però no, amb l’excepció dels resultats esportius, on queden ven exemplificades les victòries i les derrotes. La percepció global és que el nostre estat general polític no pot ser d’eufòria o satisfacció o, fins i tot, el de dibuixar-nos un somriure en les llavis. Ja sé que la política és desagraïda, molt més del que sembla, però tanta rivalitat entre govern -encara sigui tripartit- i oposició acaben provocant esquerdes per la barreja de les mitges veritats i mentides i la pugna d’interessos partidistes. Sobretot, no pot ser que 30 anys després, encara ens alegrem pels triomfs de la política del peix al cove i, posats a fer-ho, no pot ser que ni ens alegrem.

I mentre el país pateix sacsejades importants com la mort d’un cinquè bomber per l’incendi d’Horta de Sant Joan, políticament continuem enfrontats pels teoremes competencials i l’equidistància electoralista més enllà que les accions terrenals, que són les que precisament més percep el ciutadà, que ara lamenta més la pèrdua dels bombers que no gaudeix de l’acord de finançament. I posats a pensar en el que ens pertoca via retorn de l’Estat, una vegada anunciat a grans titulars, ja volem que arribi i quan més aviat millor!

Música / Shout Out Loud # Amos Lee

Jil Van Eyle i el Teaming

[youtube]Fhsx66M_WtA[/youtube]

M’agrada haver descobert gràcies a Laura Ubalde el projecte Teaming de Jil Van Eyle. Una bona iniciativa solidària que té com a objectiu reunir microdonacions dels treballadors d’empreses com Nike, Gaes, Danone, Grupo Intercom… que inidividualment no serien tan viables. Aquí radica l’essència del repte d’aquest economista holandès, ara afincat a Catalunya, i que intenta donar força i sentit al valor en equip. Just en un cicle de crisi financera i econòmica, i quan la nostra societat cada vegada més tendeix a l’individualisme, Teaming intenta unir “petits” sentiments econòmics perquè després es converteixin amb “grans” esforços globals. Així és que m’ha agradat comprovat com mobilitza molts i molts diners destinats a una varietat increïble de causes: és el clar exemple d’ajuda sense l’esforç de ningú, ja que un euro al mes en la nostra societat no és res.

Música / All I Want # Susanna Hoffs

Els sentiments de Pep Guardiola

M’ha agradat amb la claredat que s’ha expressat aquest matí Pep Guardiola per parlar de la nova temporada que avui tot just comença el Barça. M’ha agradat, sobretot, perquè ha parlat amb la coherència que en ell és habitual a les rodes de premsa i el plus de l’experiència, en aquest cas més com a jugador, d’esquivar segons quines preguntes dels periodistes: especialment, les relacionades amb el Real Madrid. I amb el cas Eto’o ha estat franc i valent, i alhora respectuós i prudent respecte la seva anunciada marxa a canvi d’Ibrahimovic. Els arguments que ha donat són per una qüestió de feeling o sigui, sentiments, referent a la intenció de deixar de banda el davanter camerunès i ganes de fer canvis a la plantilla després de l’històric triplet. Li diu el pressentiment i sap que amb Eto’o, tot i el seu potencial, no s’equivoca. Pocs apostaven per Pep Guardiola fa un any i ha estat curiós escoltar i llegir en les darreres setmanes com els mateixos que no confiaven en ell com a entrenador del Barça ara li demanaven que parlés per donar la visió institucional del club, amb la intenció de contrarestar la segona tanda de galàctics de l’era Florentino. Però Guardiola ha estat bé: s’ha explicat quan calia i a l’espera d’esdeveniments. Calma interior en un club que estava molt poc acostumat a aquesta prudència mediàtica.

Música / Dirty Old Town # The Pogues