Arxiu d'etiquetes: Carretero

Dividits amb més divisions

Com era d’esperar, Carreretero i Laporta no han unit forces. Una coalició que ens els inicis embrionaris semblava evident i lògica, ha acabat per dividir encara més la quota electoralista del català i l’independentisme. A uns tres mesos vista de les eleccions, Reagrupament i Solidaritat inicien trajectes diferenciats però que els encamina a rivalitzar sobre el mateix perfil de votants. Una pugna que naixerà  amb el mateix ADN. El que podria ser una suma identitària s’ha convertit en una divisió i, en principi, no respecte el conservadurisme de les creences d’altres formacions: “junts tenim més força malgrat les divisions internes”. Passa al PSC, a CiU i a ICV. O a ERC, fins i tot, amb l’eterna divisió Puigcercós-Carod.

Laporta se sent fort. Envalentonat. Creu en el seu projecte i agafa les “fuges” dels altres partits per aglutinar. El seu entorn proclama que se sent optimista però també sap que fa nosa, molesta el seu atreviment a la resta de partits. De fet, és la mateixa nosa que feia al Barça quan hi posava la dosi política. Per tant, els catalans ja tenim una raó més sentir-nos representats al Parlament, però no sé si un país tan petit com el nostre pot suportar tants lemes, idees, discursos, maquinàries, quotes, despeses… sobre la mateixa causa i identitat. Potser si. O no. Queden uns 90 dies.

Música / In Sleep # Lissie

Carretero, una desil·lusió més entre les “misèries”

Carretero ha anunciat una fugida inesperada per diferències en el model d’organització del partit. Rebel com sempre, ell ha creat Reagrupament a la seva mida i just quan era el moment de demostrar fins on podia arribar com a líder a mig any vista de les eleccions catalanes, anuncia que salta del vaixell. Amb el que costa il·lusionar la gent d’aquest país petit, que just ara Carretero rebenta una alternativa valenta i atrevida i decideix fer el pas en solitari per passar a oferir-se a  Joan Laporta. Algunes veus que coneixen bé el polític i metge de Puigcerdà ja alertaven sobre l’enfant terrible i especulaven sobre quan duraria a Reagrupament. Però almenys s’esperava que arribés l’hora de la veritat i quants escons podria tenir al Parlament. Però després d’aixecar la bandera de l’independentisme per dividir encara més la fractura política del catalanisme, tot encara ha anat més ràpid del previst. I amb un final sense ètica ni estètica.

Tenia i té la sort que algunes persones -moltes de joves- van creure en el seu projecte, sobretot, les més decebudes amb Convergència en el seu moment i més darrerament amb Esquerra. Però ara ha jugat molt fort. Potser, massa. L’independentisme no s’ha de crear mai en pocs mesos i al voltant d’una persona, i ell ha comès aquest error durant poc temps, amb l’afegit de carregar fort contra ERC i Puigcercós. I més entristidor és que, com passa sovint a la política catalana, tots aquests outsiders que decideixen provar sort se’n van donant un fort cop de porta. I en el seu cas, encara és més molest perquè fa mal a Catalunya. I més si afirma que “aquest és un país de moltes misèries, és el regne de la mediocritat i costa acceptar gent amb caràcter fort”.

Música / Nos sobran los motivos # Joaquín Sabina

Carretero entra en escena

Tal com era d’esperar, Joan Carretero ja ha fet el pas per convertir-se en candidat a la presidència de la Generalitat, quan l’any vinent es convoquin les eleccions. L’assemblea nacional de Reagrupament va ser un acte d’aclamació entorn el líder del partit (831 vots a favor, 3 en contra i 10 abstencions) i va triar la nova executiva formada per 18 membres. A partir d’ara, s’obre un nou escenari en la política catalana i neix un nou competidor per a Esquerra, Convergència i el PSC. D’entrada, Carretero abandera l’independentisme en essència perquè ha jugat fort aquest posicionament, després de com va sortir d’ERC, per com va criticar el pacte de govern amb els socialistes i el trencament tan mediàtic amb Puigcercós. Carretero ha volgut generar noves il·lusions, deslligar-se del seu passat polític i, tot i els acostaments amb Convergència, al final ha jugat fort amb una formació a mida, que ja té 2.300 associats.

D’entrada, el foc nou li donarà ales i li permetrà obrir un forat gràcies als suports que van sumant, amb descontents d’unes i altres formacions que tenen ganes de jugar més fort amb l’aposta de la independència. De moment, però, tot són esperances i proclames, dos ingredients en els quals descansa la política catalana. De realitats ja s’ha demostrat que continuen sent utopies i que la societat encara està massa atemorida per afrontar aquest atreviment i es paguen massa peatges per pensar com a nació. Però Carretero i el seu Reagrupament, amb el rol de transversal i regenerador democràtic. és cert que es presenten en un bon moment i que el seu èxit es basarà, principalment, en saber aprofitar el desgast que pateix Convergència per la coalició amb Unió i el record dels pactes amb el PP i el que també afronta ERC, per formar dos governs amb els socialistes.

Música / Fugitive # David Gray