Dani Pedrosa va guanyar diumenge la prova de Moto GP al circuit de Sachsenring i va ser un èxtasi per a la premsa espanyola esportiva que es posés la samarreta de la selecció espanyola de futbol en el podi. De fet, el pilot català és un esportista més dels considerats espanyols que triomfa a nivell internacional i obté grans èxits. El podi mateix del circuit del Gran Premi d’Alemanya va ser liderat per tres esportistes catalans: Pedrosa, Elias i Marc Márquez. I el mateix ha passat amb la selecció espanyola de futbol, amb els Xavi, Puyol, Piqué, Capdevila, Cesc, Víctor Valdés… O el mateix Rafa Nadal, amb les victòries a Roland Garros i Wimbledon. O amb Pau Gasol amb el segon anell de la NBA amb els Lakers. O la “bomba” Navarro que va ser MVP de la Final Four de París, amb victòria del Barça inclosa. O amb el ciclista Joaquim “Purito” Rodríguez, en el triomf en l’etapa del Tour per davant de Contador.

En conjunt, són esportistes catalans que triomfen al món, que són molt bons, que confirmen l’alt nivell de l’esport a Catalunya, però que mediàticament s’emporten la fama en la dimensió espanyola, ja que es posen la bandera espanyola i omplen diaris esportius d’àmbit espanyol. Dins aquesta generació, Catalunya demostra que té un gran mèrit com zona geogràfica d’alt nivell esportiu mundial i que només li passa que no pot ni lluir-ho com a país ni tenir el plaer que els seus esportistes puguin presumir-ne degut a les pressions de les cases comercials o bé per les frustracions personals per evitar conflictes geogràfics.

Música / Fire On The Mountain  # Asa

El Tour va sortir ahir de Girona i va perfilar la costa catalana abans de l’arribada a Barcelona. Després de més de 40 anys, la prova ciclista més important del món va tornar a Catalunya amb una etapa 100% catalana i que avui continuarà amb la ruta Barcelona-Andorra. Va ser una satisfacció veure la sortida de la prova al centre de Girona, amb una bona organització (els francesos en saben), la resposta del públic i l’ordre cívic. Un gran atractiu per a la ciutat que ara, una vegada superada amb èxit la prova, caldrà valorar si ha sortit a compte la inversió econòmica, ja que el Tour és a mans d’una empresa privada que busca la màxima rendibilitat. O sigui, saber si Girona i Barcelona han obtingut un retorn real per a la ciutat més enllà de l’impacte de sortir al mapa i rebre centenars de visitants.

El mateix Jordi Hereu deia ahir que Barcelona ha aconseguit multiplicar per 30 la inversió. Tant Girona com Barcelona han apostat fort per aquesta prova i la pregunta és: sortirà a compte fer-ho en temps de crisi? Hi ha altres prioritats en aquests moments? En el cas de Girona no són freqüents els esdeveniments  esportius de primer nivell mundial, però probablement la inversió ha quedat amortitzada pels restauradors i hotelers. Però, hi els comerciants? I com a imatge, és important complir les espectatives amb nota alta, però sorprèn també que hi hagi tant control de seguretat i una organització impacable quan en d’altres esdeveniments no hi ha tanta eficiència.

I per cert, va ser curiós passejar-se ahir de bon matí pel centre de Girona amb una ciutat que semblava ocupada per ciclistes i vianants. Menys soroll i pol·lució li donaven més encant i una aura més nòrdica.

Música / You’re All I Have # Snow Patrol