Arxiu d'etiquetes: Obama

Magnitud global = esclat digital global

La trascendència mundial de la mort de Bin Laden ha suposat un altre gran boom de l’escat de la informació a internet, amb xifres espectaculars i records. Webs, blocs i microblocs han generat una allau d’informació a l’instant per anunciar la mort del terrorista més buscat del món. Notícia tan esperada com inesperada en aquest 2 de maig. Aquesta allau d’informació digital confirma una vegada més que tota aquesta nova era informativa a través d’internet no és qüestió de ser una moda: avui ho és Bin Laden, divendres ho va ser el casament reial entre Guillem i Kate, i mesos enrere la tragèdia al Japó i les revoltes al nord de l’Àfrica. És l’efervescència dels ciutadans digitals en temps d’informació digital i instantània, tan global com incalculable.

Twitter, mateix, ha de servit de referent en les primeres hores per anar “digerint” una de les notícies que passarà a la història d’aquest segle XXI. Mitjans de comunicació, periodistes, corresponsals, governs, polítics, expolítics… han enviat tot tipus de missatges per anunciar la mort de Bin Laden i, posteriorment, les primeres valoracions personals. I el primer en informar de la mort de Bin Laden ha estat Keith Urbahn, excap de personal per al també exsecretari de Defensa Donald Rumsfeld, que ha publicat el primer tweet: “Una persona de renomb m’acaba de dir que han matat a Osama Bin Laden.”

Així és que les xarxes socials, amb les llums i ombres -de fet, com el propi periodisme-, ja són una nova manera de comunicar-se en aquest segle XXI i, sens dubte, una bona manera de fer-se escoltar i transmetre notícies que es poden promoure a l’instant, tot i el preu que suposa fer-ho sense filtres. Però també és l’essència de la llibertat en estat pur: un missatge, un canal i milions de receptors.

Gilbert Keith Chesterton: “El periodisme consisteix essencialment en dir ‘Lord Jones ha mort’ a gent que no sabia que Lord Jones estava viu.”

Zapatero ja pot resar a Washington

Zapatero buscarà avui una imatge al costat d’Obama que li permeti rellançar la popularitat a escala global després de la constant incertesa de la seva política econòmica a l’Estat espanyol i la recent marxa enrere -i en només quatre hores-, del projecte de reforma del sistema de pensions enviat a la Comissió Europea, just quan n’ocupa la presidència. Però ser entre els convidats il·lustres que participen en l’esmorzar nacional d’oració que celebra el president nord-americà no li permetrà modificar la tendència de crítiques que rep el seu lideratge i el seu govern per la manca d’eficiència i planificació en la lluita contra la crisi. De fet, la recessió econòmica ja ha marcat aquest segon mandat del president socialista, que durant la campanya electoral del 2008 va cometre el gran error de negar la crisi. I quedar en evidència com a mal estadista. Quan les economies europees més potents es comencen a recuperar després de dos mals anys, l’economia espanyola continua caient mentre  que economistes com Krugman i Roubini comparen les xifres espanyoles amb les tan alarmants de Grècia.

Després de gairebé dos anys del segon mandat, Zaptero pateix les conseqüències d’haver jugat massa fort a una carta: la de la improvització. I ja no és suficient per combatre amb unes xifres de l’atur que, tal com era d’esperar, cada vegada s’enflien més. Precisament, ara és moment per no fallar en l’essència de qualsevol governant i no perdre les formes ni en l’ètica ni l’estètica. Però Zapatero transmet una inseguretat innecessària i poca solidesa en matèria econòmica. Amb l’agravant que els “seus” el deixen cada vegada més sol i la càrrega personal que li suposarà haver de suprimir ministeris per combatre la despesa pública. Per això, darrerament, els toca fer dun paperàs a Rubalcaba, Salgado i, especialment, Corbacho, que intenta resistir com pot. La sort que continua tenint el president espanyol és que l’oposició continua sense tenir un líder del carisma d’Aznar, tal com voldrien els fidels del PP, i Rato està arraconat a Caja Madrid.

Música / World Behing My Wall # Tokio Hotel

 

Obama, la pau i les intencions de futur

[youtube]p7bHkH779qg&feature[/youtube]

Ho va admetre Obama amb modèstia en l’inici del seu discurs: “No penso que sigui mereixedor d’estar entre el grup de guanyadors del Premi Nobel“. Ha estat una gran sorpresa que l’acadèmia sueca li hagi concedit aquesta distinció, un guardó que convida a les bones intencions de futur, tot i que els crítics amb aquesta designació es pregunten on està la pau assolida per Obama.  Amb el reconeixement al recordem primer president de color de la història dels Estats Units, hi ha més esperances i estratègies que realitats, ja que Obama fa només nou mesos que és a la Casa Blanca. Però encarna les ganes de canvi, sobretot després de l’era Bush.

Aquest premi de la pau de la fundació sueca és una crida a l’acció mundial davant dels reptes de futur i en ressalta el líder de la gran potència. Perquè de reptes en sobren: la fi de les guerres, el desarmament nuclear, la igualtat, la pobresa, l’explotació infantil… Davant la frustració dels crítics amb aquest Nobel, hi ha l’esperança d’un impuls a les idees, un suport moral a una ideologia i uns models que rebutgen el presidencialsime dictatorial i estils primitius com els de Berlusconi. El món necessita continuar canviant i transformar-se amb les idees que volen compartir els reptes del segle XXI. Ara, cal tenir la convicció per transformar les idees: aquest és el gran repte d’Obama.

Música / American Land # Bruce Springsteen

L’astúcia mediàtica de Zapatero

Finalment, ahir es van filtrar els canvis de ministres que prepara el president espanyol. Serà com una mena de canvi de cromos si, tal com es preveu, Elena Salgado agafa la cartera de Solbes, ja que és el relleu més esperat. Ni Vegara, ni Almunia, ni Sebastián… hi havia tants candidats. Però si es confirma que Salgado agafa Economia, tornarà a ser l’evidència que Rubalcaba és l’home fort del mandat de Zapatero, encara que sigui un polític a l’hombra. Zapatero necessitava moure fitxa amb urgència degut a la crisi de govern, just un any després de la seva victòria, però la sensanció de fracàs polític ha quedat rebaixada en anunciar-se just el mateix dia que mantenia la tan esperada reunió amb Obama. L’astúcia de l’oportunisme mediàtic: foto amb el president dels Estats Units i remodelació.

Aquest és sempre el doble joc de la política i Zapatero estava massa debilitat per la crisi i no podia evidenciar el sobrenom de “killer”. Però a la que ha tingut l’oportunitat ha fet el pas i les baixes ministerials no seran substituïdes per homes de projecció sinó per polítics consagrats com la mateixa Salgado, Blanco (estava a totes les travesses) i Manuel Chaves, que seria la sorpresa. És lògic que puguin “saltin” Magdalena Álvarez, Bibiana Aído, Beatriz Corredor i César Antonio Molina (Moratinos encara encara es tornarà a salvar). Però veure’m si és tan a fons com és de preveure o tan sols són uns retocs per corregir amb urgència la mala planificació i no denotar uns símptomes de debilitat per donar aire a l’oposició.

Música / How High The Moon # Dianne Reeves

Les ganes de canvi d’Obama

Obama ha de significar un canvi generacional i l’esperança ja no era només dels nord-americans sinó global després de vuit anys de l’Administració Bush. Però després de tanta esperança, calen realitats, encara només hagin passat quatre mesos de la històrica victòria. I en matèria econòmica ja ha demostrat que vol evidenciar aquest canvi: ha qualificat d'”ultratge” el pagament de 128 milions d’euros que la companyia asseguradora AIG vol fer als directius, com a premis en sobresous per la seva gestió, quan ha estat rescatada amb diners de l’estat a causa d’una fallida imminent. I a part de la seva indignació, el president del EUA es va preguntar amb tota la lògica, a causa de la crisi alarmant, que “Com justifiquen aquest escàndol als contribuents que mantenen aquesta companyia?”

És l’evidència d’un canvi de lideratge als EUA, el de l’inici d’un canvi de paradigma econòmic i un pas més en la voluntat d’Obama de canviar les regles del joc del sistema finançer del seu país. Obama és al poder gràcies a l’esperança popular i és un dels eixos que sempre va deixar clar en els seus discursos que mai volia perdre. Per això, no es cansa de dir que vol tornar al poble nord-americà el que ell li va donar en vots i esperança. Per tant, comença la batalla d’Obama contra els abusos de les grans multinacionals que, com AIG, són capaces de rebre 130.000 milions d’euros del govern dels EUA perquè les pèrdues de l’any passat van ser de 30.000 milions, però que els seus directius en rebin 128 milions. Un escàndol!

Música / Our Country # John Mellencamp

PD: La nova recepta econòmica d’Artur Mas.

PD2: L’esperada visita de Murakami a Barcelona. Recomana la lectura per evadir-se de la crisi.