Al peu del Canigó

Xiular contra l’himne nacional francès durant un partit de futbol
podria arribar a ser castigat amb una multa de 15.000 euros i un any
de presó. Xiular contra La Marseillaise a França seria doncs tan o més perillós
com cremar fotografies del rei d’Espanya. En els partits de futbol de França contra les antigues colònies, Algèria, Tunísia, Marroc…, els xiulets contra l’himne francès ja fa temps que són habituals. Després del França-Tunísia a l’octubre del 2008 amb una altra xiulada
monumental, tota la classe política francesa
–dreta i esquerra– es va indignar i immediatament es va crear una
comissió (presidida per l’antic jugador Dominique Rocheteau) per
tractar el problema. Aquest mes d’abril el diari Le Parisien ha
anunciat que la comissió està a punt per entregar les seves
conclusions, i que les propostes són radicals: presó.

És clar que si això es confirma serà un xic difícil de posar-ho a la pràctica. Perquè
la diferència amb cremar fotos del rei, és que en lloc de detenir
quatre joves, en aquest cas hauran de detenir la meitat de la gent que
hi ha a l’estadi. O potser podrien convertir directament l’estadi en
presó, com es feia els anys setanta a Amèrica del Sud.
En canvi, després de sentir l’himne, durant el partit, els seguidors
podran continuar com sempre, cridant tots els noms del porc com
vulguin i a qui vulguin. Això no canvia i no sembla que la comissió
Rocheteau se’n preocupi. Xiular contra un himne
que apel·la a regar la terra amb «la sang impura dels enemics» és
prohibit, però llançar insults racistes durant 90 minuts no queda
contemplat per cap llei. O sigui que els aficionats poden continuar
tranquils, no es toca l’essència del futbol. El fet que la comissió en
qüestió estigui presidida per una ex-estrella del futbol ho diu tot.
El futbol és així, Espanya és així, i França també és així, per si
alguns encara en dubtaven. No ens hi capfiquem massa encara perquè no hi ha res definitiu, i perquè els
aficionats de futbol, al cap i a la fi mentre tinguin una televisió per veure els
partits, es trobarien tan bé a la presó com al menjador de casa seva.