Al peu del Canigó

Uns amics de Catalunya Nord de visita a Barcelona, van voler visitar
la Casa Batlló. Com que a la taquilla s’indicava un preu d’entrada
reduït pels residents de Catalunya, van demanar el descompte
corresponent, i aquí van començar els problemes. Res de res. La Casa
Batlló no aplica tarifa reduïda pels catalans del Rosselló i altres
comarques del nord de l’Albera, perquè considera que no viuen a
Catalunya, que són francesos; (m’imagino que tampoc fan descompte als
valencians o la gent de les illes perquè els deu considerar
espanyols).
L’amiga de Catalunya Nord ho va argumentar tant com va poder, sempre
en català, -s’escau que es diu Puig no pas Dupont ni Pompadour-, però
no va aconseguir fer-los canviar d’opinió. Abans d’escriure aquesta
crònica, també he demanat per correu electrònic al servei d’informació
de la Casa Batlló quin tipus de tarifes reduïdes aplicaven i m’han
confirmat molt amablement en castellà que efectivament hi ha una
tarifa reduïda para los residentes de Cataluña.
A la Casa Batlló poden fer tarifa reduïda per qui vulguin però han de
ser més explícits: poden posar per exemple, «tarifa reduïda pels
subdits del rei d’Espanya residents a les províncies de Girona,
Barcelona, Tarragona i Lleida»; o «pels residents del nord-est de la
península ibèrica».

Hi ha moltes maneres de dir les coses però no es pot utilitzar el nom
de Catalunya en va. I ningú pot negar als catalans de Catalunya
(nord-sud-est i oest), el dret de sentir-se catalans i considerar que
el lloc on viuen fa part de Catalunya, de la mateixa que molts
catalans que viuen a Espanya es consideren catalans i consideren que
viuen a Catalunya. Que ningú s’ofengui però ens agradi o no, per ara
les coses són així. En tot cas qui ofen és la Casa Batlló. Perquè si
la Casa Batlló vol promoure la figura de Gaudí com a referent cultural
del nostre païs, de Catalunya, i vol fer un descompte pels catalans,
ho ha de fer per tots els que se sentin catalans i es considerin
catalans.
Segur que això no posaria en perill les finances de la Casa Batlló i
en canvi quedarien com uns senyors.
I segur també que llegint aquesta crònica, sortiran males llengües
dient que amb tant de rotllo per regatejar un preu d’entrada, és la
prova definitiva que els protagonistes d’aquesta història són
catalans, encara que vinguin de Perpinyà.