Al peu del Canigó

Aquesta setmana els promotors dels «Dijous de Perpinyà» han donat una
roda de premsa a Girona per presentar la seva programació. Un signe de
normalitat que no caldria ressaltar, si no fos perquè fins fa poc
aquest tipus de coses no passaven. Pel públic potencial de les
comarques gironines, anar a veure un espectacle a Perpinyà pot ser més
fàcil i pràctic que no pas anar-hi a Barcelona. Segur que el trajecte
serà menys feixuc. Alguns ja ho saben i ho fan i per molts altres
només és qüestió d’acostumar-s’hi. I per que això es vagi fent, també
cal que els responsables culturals nord-catalans s’acostumin a
promoure la seva programació al sud de l’Albera.
Això està passant amb els «dijous de Perpinyà» i ens n’hem d’alegrar.
Si vindran o no els espectadors ja no és qüestió de frontera, sinó
d’adequació i de qualitat de l’oferta en relació amb aquest públic
potencial; en aquest sentit com que la programació dels «dijous» és
una sàvia combinació de propostes originàries del Principat de
Catalunya i de les comarques del nord (i d’arreu del món), no hi ha
motius perquè la resposta no sigui positiva (i més encara tenint en
compte que tota la programació dels «dijous» a la capital rossellonesa
és gratuïta).
Evidentment ha de passar la mateixa cosa en l’altre sentit, -ja passa-
i és normal que l’oferta del sud atregui un públic nord-català.
Dues àrees complementaries, amb ofertes complementaries que poden
beneficiar tothom, organitzadors i públic.