Al peu del Canigó

En temps de crisi es perden els matisos, tornen els vells reflexes de pertanyer a una tribu que ha de defensar el seu territori contra els enemics. L’esfondrament del mercat de la fruita a Catalunya Nord i les accions espectaculars dels pagesos del Rosselló que hem vist aquestes últimes setmanes en són un bon exemple: ocupació dels peatges, embussos, la frontera tancada i crides al boicot de les “importacions espanyoles”. I els pagesos del Principat de Catalunya contesten que els “pagesos francesos” els fan la mateixa cosa amb la llet o altres productes. Com als vells temps, com quan calia oposar-se a l’entrada d’Espanya  al Mercat Comú. Al darrera d’això hi ha una realitat senzilla que explica un responsable sindical dels productors del nord de l’Albera: “la veritat és que, a cada costat de la frontera, els pagesos no poden viure de la seva feina”. La mateixa persona explica que al llarg de l’any, les organitzacions sindicals de cada banda tenen contactes i es poden entendre sobre moltes coses. Però quan explota la crisi no hi ha temps per negociacions. Quan tot va bé els pagesos de l’Empordà i els del Rosselló són un sol col.lectiu de pagesos catalans amb problemàtiques conjuntes. Quan va malament, els dolents són espanyols o francesos, segons de quin costat de la muntanya es troben. Al cap i a la fi sempre tornem amb lo mateix: una Europa mig feta, incapaç d’unificar les regles del joc, i uns Estats que amb molta demagògia s’aprofiten d’aquestes incoherències per no perdre vots a dintre de les seves fronteres. I al final reben sempre els mateixos. I se n’aprofiten els mateixos, perquè les denúncies que fan els agricultors de Catalunya Nord sobre la manera d’actuar de les grans superfícies, segurament també es poden fer al Principat de Catalunya. Totes les crisis s’han de superar i si pot ser, han de servir per progressar. No serà fàcil però els agricultors catalans, tots, siguin d’on siguin, saben que tenen més punts en comú que motius de divergència. Quan hagin passat aquestes calorades s’hauran de seure i parlar. Junts tenen més força per mobilitzar-se i fer sentir la seva veu contra les incoherències que els volen imposar des de Madrid o des de París, i contra els intents d’enfrontar-los entre ells. El dia que veurem una manifestació conjunta de pagesos al Pertús repartint fruita de l’Empordà i del Rosselló, serà una bona senyal. És clar que els taps a la carretera hi seran igualment, però això rai, ja hi sem acostumats.