Al peu del Canigó

Catalunya Nord torna a ser el centre d’atenció dels mitjans d’informació del Principat de Catalunya. Passa cada any, comença entorn del 16 d’agost i dura només uns deu dies. És el miracle anual de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada. S’ha de parlar de miracle, perquè de cop i volta la màquina informativa de Catalunya del Sud descobreix que la Catalunya del Nord existeix.

Tinc entès que a Mallorca, la importància de la comunitat alemanya és tant forta, sobretot a l’estiu, que els diaris alemanys han de seguir diàriament l’actualitat balear com si es tractés d’una part més del país. I quan és any de campanya electoral, els candidats alemanys han d’anar a fer almenys un acte de campanya a ses Illes, perquè saben que allà tocaren una part important dels seus electors potencials. A vegades tinc la sensació que entre el Principat de Catalunya i l’UCE passa un xic lo mateix: durant 10 dies l’actualitat política del Principat de Catalunya es trasllada al Conflent. Els polítics hi han de ser, els periodistes els han de seguir, i els mitjans de comunicació n’han de deixar constància. Prada, el Conflent, la Catalunya del Nord, només són el decorat d’estiu de l’actualitat del Principat de Catalunya amb massa poc referències al fet que les comarques del nord de l’Albera són també una part del territori català.

No crec que tot això sigui culpa de l’UCE, perquè l’oferta de cursos i de temes que es debaten allà durant aquests dies és força variada. Fins i tot s’hi parla de Catalunya Nord !  L’ambient que es respira en el marc de l’UCE és molt més dels Països Catalans, i no tant estrictament “principatí” com ho pinten els mitjans de comunicació.  Però tot això tampoc sembla que interessi  gaire els “médias” del sud. És l’estiu, hi ha poques notícies, els responsables polítics són a Prada, doncs tots cap a Prada a preguntar-los pels mateixos temes que els preguntaven la setmana abans a Barcelona.

Enhorabona per la 41a edició de l’UCE i benvinguts als germans del sud, i sobretot gràcies per deixar-nos pensar -encara que només sigui durant 10 dies- que vivim en un país normal, amb mitjans informatius nacionals que informen d’arreu del país, i doncs també de la Catalunya Nord.