[youtube]Iw4gzcIUiYA[/youtube]

Albert Om desmuntava dijous el plató de TV3. Tanca la paradeta, després de cinc anys. Aquesta tarda farà el programa número mil i últim des del Palau de la Música. La tele s’ha acostumat a fer comiats fora dels platós: a convocar l’audiència fidel en teatres, auditoris, recintes firals…com quan en la primera època de la ràdio, els locutors i locutores presentaven els programes de varietats des de diversos fòrums públics; era una manera de popularitzar el mitjà. I la tele quan ha de fer comiats especials, emotius, munta el gran espectacle fora de Sant Joan Despí.

Fa cinc anys, Albert Om va prendre el relleu de Júlia Otero, que va crear les bases del  format de magazín de tarda d’actualitat en què s’inspira El club. Albert Om però li va donar un segell propi, una marca que és la seva manera de fer. Om no va ser el primer presentador masculí en fer-se càrrec d’una franja, tradicionalment i teòricament, feu de les dones i on un home hi desentonava. Com en altres coses, el mèrit és de Josep Cuní que per allà el 1994 presentava La tarda és nostra. Hi havia el precedent però Albert Om ho va popularitzar i el seu tarannà va connectar amb una audiència majoritàriament femenina que el veia no tan com un fill sinó com el gendre perfecte.

Mari Pau Huguet, batejada com la jove ideal de Catalunya, en va ser la reina durant anys i ara Om deixa la seva corona. El dijous 16 de juliol a la tarda, mentre desmuntaven el plató, va fer el traspàs de poders als seus hereus: Xavi Coral i Espartac Peran , els perfils dels quals s’adeqüen a la imatge que projecte Albert Om entre les seves fans. Espartac Peran ja ha demostrat les seves dots de showman de l’escola Cuní i Xavi Coral amaga un riure sorneguer darrere la seriositat del Telenotícies. Que els dos feien un bon tàndem ja ho vam descobrir un Cap d’Any d’aquells en els que els de TV3 jugaven a fer playback. Recorden com van cantar El tren de mitjanit?