[youtube]SnC6__yT2bs[/youtube]

Diumenge, després del final d’El cor de la ciutat  (15,4% de quota), TV3 va emetre Tal com érem, amb Robert Redford i Barbra Streisand; un títol evocador de la nostàlgica joventut i del pas del temps a través d’una història d’amor. La referència cinematogràfica ens serveix d’excusa per enllaçar amb les transformacions que hi ha hagut en aquests nou anys de telenovel·la, la qual ha estat el gran big bang de la ficció catalana. Poble Nou va ser la primera, però El cor de la ciutat ha desenvolupat una tradició –i també tota una indústria– sense la qual no existiria ni Ventdelplà, ni els telefilms, ni l’star system català, ni tampoc els teatres s’omplirien cada dia. No té la popularitat ni les audiències d’anys anteriors, però el mèrit no li treu ningú. Per homenatjar i recordar –i també per omplir les tardes d’estiu amb un producte de cost zero–, ahir va començar Històries del cor. Ens podem quedar amb l’estètica de principis del 2000, amb la joventut de les actrius emergents –el planter d’El cor de la ciutat que ara fa de metge a Tele 5 o d’òrfena de la postguerra a TVE – o amb aquella pàtina granulosa de la pel·lícula –els canvis tecnològic–, però ens quedem amb l’essència del bar Peris, sense segrestos, ni assassinats, ni els Mossos integrats en el paisatge narratiu de ficció, fent de detectius i, fins i tot, de dolents; com en un film americà.