Quan es tracta d’efemèrides, d’aniversaris més o menys èpics i nostàlgics, els periodistes es revesteixen de joglars i canten a la lluna plena. I això és el que va fer TVE en l’especial (12,4% d’audiència) que dilluns a la nit va presentar Jesús Hermida. L’especial de Tomàs Molina a TV3, Espai Lluna (7,3%) va seguir les directrius clàssiques: reportatges, cròniques des de Washington amb Antoni Bassas, trio d’experts al plató –que poc joc van donar– i cares conegudes testimoniant què feien fa 40 anys. El que va fer TVE va ser donar més pes a la verborrea Hermida que a la ciència. Més que la Lluna, el protagonista era Hermida, que continua movent-se pel plató orquestrant-ho tot; com un catedràtic impartint una lliçó magistral a les noves generacions de TVE, arrenglerades com escolars il·luminats per estar davant del mestre. Feia preguntes, els altres presentadors responien (un excés d’endogàmia promocional), però ell continuava el seu monòleg, a capítols, marcat i tallat per un reportatge cronològic que tenia algunes llicències metafòriques en la narració del sempre suggestiu David Cantero. I per donar-hi certa categoria, amb estètica de club de jazz, Ainhoa Arteta va cantar Fly me to the moon.