Ventdelplà és cada un dels pobles de Catalunya. Té un súper, que ve a ser la botiga de queviures de tota la vida. Té un bar, el Tramuntana, que ve a ser com el casino de la plaça major. Té un CAP, l’antic dispensari, i una sala polivalent reconvertida en teatre i que després de la gran inauguració amb la Núria Espert poca programació ha fet. I té una merceria reconvertida en boutique de roba de marca. I té un poble veí rival, que és Sant Narcís. I encara que no sabem quan és la Festa Major de Ventdelplà, hem pensat que deu ser per Sant Nin i Sant Non, que se’ls anomena bastant. Però Ventdelplà, des de fa ja uns quants capítols, té una ràdio municipal. La ràdio els ha servit per destapar casos de corrupció urbanística: l’especulació immobiliària, els terrenys requalificats per a fer-hi centres comercials,  camps de golf,  a Ventdelplà  és una trama recurrent. I van aprofitar la història per qüestionar l’ètica periodística d’en Xavi, el locutor, editor i responsable de l’emissora, quan va dir per antena el que li havia dit la Isabel no com a alcaldessa.

Com que de moment, ni la Marcela ni en Ramiro ni la Teresa ni en Sergi ni la Nuri ni en Jordi ni en Llibert, molt desaparegut, ni en Monràs, que es redimeix en el seu infern particular, ni cap associació del poble pren la iniciativa que Ventdelplà se sumi a les consultes sobiranistes del 13-D; en Xavi, faltat de notícies i per donar més embranzida a l’emissora, ha demanat a la Mònica, l’escriptora d’un sol best-seller, que s’encarregui d’un espai de literatura, que recomani llibres (i així, en la missió pedagògica de Ventdelplà, fomentem la lectura). No és que la Mònica sigui el nou Chris de la mítica KBHR de la mítica població de Cicely, a la mítica Doctor en Alaska.  Però ahir a la nit, en l’escena de cloenda, ens hi va fer pensar. I ens va encomanar el gust per la lectura, per llegir la seva recomanació: Carta d’una desconeguda de Stefan Zwig. Es tractava d’un final ja clàssic de Ventdelplà, una escena més reflexiva, més teatral. L’argument d’una novel·la aplicat a la vida dels dos protagonistes de la sèrie: tan pateix qui estima i no és correspost com qui s’ha deixat estimar sense voler-ho.